Moià s'ha dotat d'un estudi hidrogeològic de les coves del Toll, després que en anys anteriors es produïssin petits episodis d'inundacions. L'estudi, realitzat per la Diputació, ha permès conèixer el funcionament hidrogeològic del sistema d'aqüífers que engloben les coves, amb la finalitat d'obtenir eines per prendre les mesures oportunes davant les entrades d'importants cabals d'aigua que de vegades es produeixen al seu interior.
Aquestes coves estan formades per un conjunt de tres galeries connectades a l'exterior en tres punts coneguts, amb dues galeries que discorren en direcció oest-est i per on circula un riu subterrani, i la tercera situada en direcció sud-nord, on es troba l'accés principal.
Les darreres inundacions succeïdes a l'interior de la cova han requerit la necessitat de conèixer el comportament del riu subterrani i, d'aquesta manera, poder assegurar les instal·lacions, les visites turístiques, la conservació dels jaciments arqueològics i paleontològics, i evitar el tancament temporal de les instal·lacions.
En aquest estudi s'han proposat un seguit de mesures correctores per evitar futures afectacions per l'aigua dins i fora de les coves del Toll. Entre aquestes mesures destaquen la instal·lació de barreres físiques i/o canals de desguàs a les zones més immediates de la zona visitable i jaciments arqueològics i paleontològics; evitar tornar a tancar l'accés del riu subterrani a l'interior de la cova i prevenir sobreerosions i pressions elevades en aquest punt; i mantenir net i lliure d'obstruccions el desguàs natural a la surgència i la reixa que tanca l'accés a la cova.
No es detecten més coves
Amb l'objectiu d'assolir els coneixements suficients del funcionament hidrogeològic del sistema d'aqüífers que engloben les coves, s'ha dut a terme una recerca d'antecedents bibliogràfics locals i regionals, s'ha fet un reconeixement geològic de detall de l'entorn, una prospecció geofísica amb tomografia elèctrica, que ha permès conèixer per on circula el riu subter-rani, i l'existència de noves entrades, presa i anàlisi de mostres d'aigua en diferents punts de control, i la instal·lació d'una estació d'aforament per determinar el cabal a la sortida del riu subterrani a la surgència.
Amb els resultats obtinguts d'aquestes accions, es conclou que la cova només experimenta inundacions en períodes de pluja forts (per damunt de 40 mm de precipitació diària acumulada). I que, possiblement, és el resultat de l'entrada d'aigua per diferents sectors i factors: avenc del Bassot, infiltració...
El que sí que es pot determinar, segons conclouen, és la ràpida resposta del riu subterrani, que apareix de manera quasi immediata en episodis de pluja. Aquest fet és característic de conques de recepció de petites conques.
Pel que fa a la comparativa dels resultats obtinguts amb les analítiques, l'estudi subratlla que «no s'observa cap canvi que pugui indicar diferències en la procedència de l'aigua. D'altra banda, les analítiques que s'han fet durant l'estudi no demostren que l'aigua pugui venir d'un lloc en concret, ja que hi ha tantes dades coincidents amb superficials propers com amb pous llunyans». La causa d'aquestes coincidències, apunten, són degudes al fet que «són aigües que estan captives en les mateixes litologies i que, per tant, han evolucionat de la mateixa manera».
Quant als resultats de les prospeccions que s'han portat a terme, tant geològiques com geofísiques, els autors de l'estudi asse-nyalen que «no s'ha detectat cap altra cova relacionada amb aquest sistema, tot i que sí que s'han observat diàclasis reomplertes que ho podrien ser. Però com que no hi circula aigua, no es pot certificar mitjançant els assajos realitzats».
Proposen més anàlisis
Per poder aprofundir en el coneixement de la hidrologia de l'entorn del Parc Prehistòric de les Coves del Toll, en l'estudi es recomana un seguit de mesures preventives: elaborar un protocol de presa de mostres d'aigua i d'analítiques; la instal·lació d'una estació meteorològica a l'entorn del parc; planificar la construcció de més estacions d'aforament als torrents i rieres per conèixer i mesurar bé les variacions de cabal en diferents situacions meteorològiques i planificar una campanya d'observació de la circulació d'aigües mitjançant traçadors.
També es recomana fer un aixecament topogràfic digital a l'interior de la cova; ampliar les investigacions geofísiques a l'entorn del traçat conegut de la cova per obtenir dades de la circulació d'aigua al subsòl de la zona; sobrevolar les zones amb aflorament de calcàries de l'entorn del parc mitjançant drons equipats amb aparells de mesura que puguin ajudar a localitzar noves cavitats, entre d'altres.
