E l Bages està anant cap a l'obtenció d'un reconeixement monumental d'un element etnològic i arquitectònic que fins fa poc més d'una dècada era gairebé un desconegut. Forma part de l'àmbit (més conegut) de les tècniques de construcció en pedra seca, però amb un segell únic i distintiu. Es tracta de les antigues tines que hi ha escampades per l'àrea de les Valls del Montcau -entre els termes municipals del Pont de Vilomara i Rocafort, Talamanca i Mura-, que són singulars no només per la seva especifitat dins l'arquitectura rural, sinó sobretot per la seva ubicació, ja que formen agrupacions en espais dispersos i, sobretot, aïllades de masies.
El departament de Cultura de la Generalitat té en marxa un expedient de declaració de béns culturals d'interès nacional en la categoria de zones d'interès etnològic d'un total de tretze conjunts de tines enmig d'antigues vinyes d'aquesta àrea, i de delimitació dels seus entorns de protecció.
En concret, s'han inclòs en l'expedient deu conjunts del terme del Pont de Vilomara i Rocafort, com són les tines del Bleda, del Tosques, de l'Escudelleta, d'en Ricardo, del camí del Flequer I, II i III, de les Balmes Roges, de Juan Arnau e Hijo, i de les Solanes. De Talamanca en formen part les del Pla de les Generes, les del Camí de les Generes, les dels Tres Salts i les de la Casa de les Tines. Finalment hi ha també les del Docte, situades entre Mura i el Pont.
Els estudis que s'han anat duent a terme des que aquests conjunts es van anar posant progressivament al descobert, en destaquen que són un «clar exemple d'adaptació al medi, fonamental en l'arquitectura popular».
N'assenyalen que són unes construccions purament funcionals (per a l'elaboració del vi) formades habitualment per la tina en si mateixa, els murs de contenció per generar dues terrasses (dos nivells) i una barraca de vinya annexa per a l'aixopluc, el control de les boixes i, alhora, donar estabilitat als cups. Des del punt de vista arquitectònic, en destaquen que és una barreja de la «tècnica de construcció humida, tradicional en la construcció de les tines de les cases, juntament amb la tècnica de la pedra en sec».
Aquestes tines enmig de vinyes tenen el seu origen en els segles XVIII i XIX com a conseqüència de les dificultats que plantejava la morfologia del territori per al transport, que dificultava l'arribada del raïm en bones condicions des de les vinyes més allunyades fins als masos per fer l'elaboració del vi. Amb aquests conjunts de tines, el que es feia és començar el procés d'elaboració a peu de vinya, de manera que el raïm hi arribava de manera immediata.
Segons han explicat fonts del departament de Cultura de la Generalitat, no hi ha un calendari establert per a la resolució de l'expedient i la declaració final dependrà que aquest contingui els informes històrics, arquitectònics i de planimetria, una completa documentació gràfica i un informe detallat sobre l'estat de conservació dels béns. Informacions que, de fet, durant els últims anys ja s'han anat recollint de manera exhaustiva i que ja han motivat intervencions de rehabilitació que són una realitat en alguns conjunts. L'alcalde del Pont, Cecilio Rodríguez, destaca que, si arriba a bon port, aquesta declaració suposarà «un pas més» en el projecte del pla director amb què treballen els tres ajuntaments, juntament amb l'Incavi i la DO Pla de Bages, per convertir les tines de les Valls del Montcau en un atractiu turístic i que «donaria encara més garanties de preservació d'aquest patrimoni».
