La reintroducció del cabirol, que els anys 80 estava en regressió, ha tingut tant èxit que des de la dècada dels 90 aquesta espècie ha anat proliferant i conquerint gairebé tot el territori català. Segons dades del departament d'Agricultura, la població de cabirol s'ha multiplicat per cinc en els últims deu anys. A la Catalunya Central, aquest augment ha posat en alerta els pagesos del territori, que adverteixen que la presència d'aquests animals és cada cop més gran i posa en perill les seves pastures i bestiar.
És el cas del Ricard Torras, d'Avinyó, un pagès que es dedica a la ramaderia en extensió i que assegura haver perdut el 30% de la producció de farratge per culpa del cabirol i el porc senglar. Tot i això, la seva màxima preocupació és la transmissió de malalties, ja que el cabirol és sensible a la tuberculosi i brucel·losi. «Estan menjant al costat de les meves vaques i, si algun dia hi ha un contagi, tenim molt a perdre. Si et fan un buit sanitari i et fan sacrificar tots els animals, estàs acabat i destruït», lamenta.
El cabirol, un ungulat d'entre 15 i 30 quilograms, es va començar a reintroduir a la dècada dels 90 per restaurar les poblacions que havien desaparegut. La reintroducció va funcionar bé i ara aquest animal s'ha estès per gairebé tot el territori català. El departament d'Agricultura calcula que actualment hi ha 21.555 exemplars a tot Catalunya. Segons dades del mateix departament, 9 de cada 10 cabirols viuen als Pirineus, i més del 60% es concentra en quatre comarques: el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell, la Cerdanya i la Vall d'Aran.
Tanmateix, la presència d'aquest animal a la Catalunya Central és cada cop més nombrosa i els pagesos del territori alerten que aquest any «està sent fora del normal» i en comencen a patir les conseqüències.
Aquestes darreres setmanes han iniciat la campanya de recollida de farratge i els pagesos alerten que les pèrdues són considerables. El pagès Josep Mas, de Santa Maria d'Oló, ha explicat que, en camps on normalment es recullen entre dues i tres bales de farratge, ara només en recullen mitja, i hi ha camps on ni tan sols val la pena passar amb el tractor. «He arribat a veure fins a vuit cabirols menjant dins d'un camp diàriament i això és molt bèstia», ha explicat un altre pagès, Ricard Torras.
Els pagesos també expliquen que els cabirols fan malbé filats elèctrics. Però una de les qüestions que més els preocupa és la transmissió de malalties al seu bestiar, ja que el cabirol és sensible a malalties com la tuberculosi i la brucel·losi i asseguren que, «si estan en contacte amb els nostres animals, és fàcil que es contagiïn».
«Els cabirols mengen i crien als nostres camps. L'altre dia va parir una femella al mig d'aquest camp, amb tota la sang i fluids. Si aquesta femella està malalta, pot contagiar fàcilment les meves vaques», explica Torras.
Fonts del departament d'Agricultura han puntualitzat, però, que el cabirol no és necessàriament portador de brucel·losi i tuberculosi, i han indicat que els resultats obtinguts arran d'un programa de vigilància de la fauna salvatge demostren que els cabirols no tenen cap paper en la transmissió d'aquestes malalties a Catalunya. Pel que fa a la brucel·losi, tots els resultats obtinguts han donat negatiu.
Danys a la vinya
La presència del cabirol a la Catalunya Central també està fent mal al sector vitivinícola. El celler Solergibert, d'Artés, ha decidit tancar amb filat elèctric gran part de les vinyes que té i ho continuarà fent aquest any per evitar les conseqüències de la proliferació d'aquest animal a la seva zona. El seu gerent, Josep Solergibert, ha explicat que ha decidit fer-ho després que, fa dos anys, tres cabirols fessin net de la producció d'una vinya centenària que té ubicada al mig del bosc. «En aquest cas, el filat va funcionar perquè els animals es van enrampar i van decidir no tornar, però si volen tornar ho poden fer perquè és fàcil que saltin els tancats. Són animals salvatges», ha afegit. El cost de tancar una vinya és d'uns 1.000 euros per parcel·la. Així doncs, Solergibert ha explicat que ha hagut de fer front a una inversió superior als 10.000 euros per poder posar un filat que tampoc sap si funcionarà del tot.
Per altra banda, un altre dels problemes que comporta la presència d'aquests animals són els accidents de trànsit. Tot i que el porc senglar continua sent l'animal salvatge que ocasiona més accidents, la proporció de cabirols implicats creix ràpidament i, segons el departament d'Agricultura, ja representa el 10% dels accidents de trànsit provocats per fauna salvatge. El departament alerta que aquesta xifra continuarà creixent en el futur.
