Les intenses pluges que van caure el mes de març no seran suficients per preservar els boscos de la Catalunya Central del risc d'incendi ja que aquesta primavera "no ha estat tan plujosa com s'esperava". Això fa que els Bombers, a hores d'ara, puguin preveure que la campanya es presenta "intensa i curta", segons ha assenyalat el cap de la Regió d'Emergències Centre, Francesc Boya. La gran quantitat d'herba que hi ha ara mateix a les zones boscoses, si no plou, s'acabarà assecant i serà combustible que es podrà propagar fàcilment, sobretot a les zones del sud del Bages i l'Anoia. Malgrat això, Boya ha explicat que quan els índex de calor són tan elevats, se sol produir un escalfament molt ràpid de la superfície del mar, cosa que acabarà generant tempestes, i farà que la campanya s'escurci.
Després que una burilla iniciés l'incendi de l'any passat a Sant Feliu Sasserra, un dels més importants al país, els Agents Rurals han fet una crida a la consciència dels conductors. Per la seva banda, Agricultura ha invertit 24.000 euros en la zona afectada i s'ha desenvolupat un pla per triturar la fusta i ajudar a la recuperació del sòl.
La previsió que la campanya d'incendis a la Catalunya Central esdevingui "intensa i curta" ve determinada pels alts índex de calor que es poden donar de manera repetitiva durant les properes setmanes. Si l'escalfament continua, llavors també s'escalfarà la superfície del mar, cosa que pot acabar generant tempestes que faran que comenci a ploure a finals de juliol o començaments d'agost. Tot i que aquesta és la radiografia de la situació actual que tenen entre mans els experts, "s'haurà d'acabar de confirmar en les properes setmanes segons avanci la meteorologia", ha assenyalat el cap de la Regió d'Emergències Centre, Francesc Boya. De fet, si l'escenari fos el contrari, i els episodis de forta calor fossin recurrents, "el risc aniria augmentant i la situació als boscos esdevindria molt complexa".
De moment, les pluges del mes de març encara manté vius els boscos i per això quan hi ha un incendi, la crema s'alenteix perquè la matèria no és morta. Tot i això, les secades que puguin venir properament condicionaran el desenvolupament dels incendis, ha explicat Francesc Boya, accelerant molt el ritme de crema.
Per la directora general de Forests, Montse Barniol, compartir la coordinació entre els diferents departaments i institucions és bàsic per afrontar una bona campanya, amb una especial atenció a l'evolució de la meteorologia, i poder anar adaptant l'estratègia a seguir. Segons Barniol, l'objectiu és evitar els grans incendis i ser el màxim d'efectius. "Que un incendi no pugui esdevenir un gran incendi", ha assenyalat.Una vintena de parcs i 600 efectius
El cap de la Regió d'Emergències Centre, Francesc Boya, ha explicat que el dispositiu segueix la línia de campanyes anteriors. Enguany, la Catalunya Central comptarà amb un total de 20 parcs, 10 de Bombers funcionaris i 10 de Bombers voluntaris, mentre que pel que fa a torres de guaita, n'hi haurà set. Entre els efectius ordinaris i els de la campanya d'estiu, en total hi haurà una plantilla de 587 persones. També destaca la incorporació de vuit aspirants a bomber al parc de Manresa i vuit més al parc de Vic.
Boya ha destacat que des de l'1 de gener de 2017 fins el 31 de maig ja hi ha hagut 92 incendis, comptabilitzant els que han afectat vegetació agrícola, forestal i urbana.
Una croada contra les burilles que es llencen per la finestra
Tot i que el nombre d'incendis hagi anat a la baixa els darrers anys (133 el 2000, enfront els 83 del 2016), la percepció general entre la societat no és aquesta, segons ha assenyalat el cap Regional d´Agents Rurals a la Catalunya Central, Jaume Torralba. Tot i això, existeix una casuística que Torralba assenyala com "evitable i negligent", que són les burilles de les cigarretes que es llencen per la finestra dels vehicles en marxa. Entre el 2010 i el 2016 a Catalunya hi ha hagut més d'una desena d'incendis provocats per fumadors, els quals han cremat gairebé 12.000 hectàrees.
Precisament, l'incendi de Sant Feliu Sasserra de l'any passat va ser provocat per una burilla. Segons Torralba, cal fer molt pedagogia sobre el fet que les burilles poden ser l'"inici" dels grans incendis "perquè encara hi ha molta gent que no s'ho creu". De fet, quan es llença una burilla per la finestra d'un cotxe en marxa, les espurnes que genera el seu impacte a terra, "és com si s'encenguessin tres o quatre mistos a la vegada".
En plena època de treballs al camp, els Agents Rurals també tenen previst desplegar un operatiu que doni suport i informació a l'activitat de sega dels pagesos. De fet, segons Jaume Torralba, hi ha diverses accions que poden realitzar els mateixos pagesos que ajudarien a reduir o minimitzar l'impacte d'un foc als seus camps com és l'establiment de franges de seguretat que impedeixen que el foc les travessi o dur extintors d'aigua durant l'activitat.
Regeneració després de l'incendi de Sant Feliu Sasserra i canvi climàtic
El municipi de Sant Feliu Sasserra ha patit dos incendis entre el 2012 i el 2016. En la primera ocasió es van cremar 232 hectàrees de massa forestal i pràcticament 100 d'agrícoles com a conseqüència de la collita del cereal. Pel que fa a l'any passat, es van cremar un total de gairebé 50 hectàrees forestals i 40 de no forestals com a conseqüència d'una burilla.
Montse Barniol ha explicat que dins els ajuts de Gestió Forestal Sostenible, el Departament ha dedicat una partida de 24.000 euros exclusivament a la regeneració del territori després de l'incendi als tres propietaris afectats. Aquest ajut va encaminat a facilitar una millor autoregeneració del bosc, tot i que també s'ha facilitat contactes als propietaris perquè poguessin posar al mercat la massa forestal que es pogués aprofitar després de l'incendi.
El foc de Sant Feliu Sasserra es troba entre els tres incendis més importants que van afectar Catalunya l'any passat. Tot i això, durant el 2016 no es va produir cap gran incendi de més de 1.000 hectàrees. Segons el director general de Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvaments, Juli Gendrau, els incendis cada vegada es deixaran de produir estrictament durant la temporada, entre el 15 de juny i el 15 de setembre com fins ara. La desestacionalització dels incendis, segons Gendrau, és una conseqüència directa del canvi climàtic. Precisament, el canvi climàtic també pot provocar l'existència de períodes crítics i altes temperatures, la qual cosa "tensa molt" el sistema d'extinció perquè provoca incendis simultanis.
Per la seva banda, la delegada del Govern a la Catalunya Central, Laura Vilagrà, ha destacat que es tracta de la primera vegada que de manera conjunta es presenta la campanya de prevenció i extinció d'incendis. Segons Vilagrà, és important que els diferents agents que participen en un incendi puguin treballar de manera coordinada perquè precisament la Catalunya Central és un dels territoris amb més potencial de patir incendis.
