«Si l'independentisme pot guanyar terreny és per la gent a qui s'adreça Súmate»

Nascut a Sant Boi de Llobregat fa 37 anys, va passar bona part de la seva vida a Molins de Rei i en fa 12 que viu a Sant Joan de Vilatorrada, d'on és la seva dona i on ha fet arrels. Porta la direcció de sistemes i telecomunicacions d'una multinacional i dedica el temps lliure a «la família i a Súmate».

Què fa un castellanoparlant com vostè en un independentisme com aquest?

Jo sóc un convertit. Vaig començar a prendre consciència que a Catalunya les coses no anaven bé cap a l'any 1994-1995.

Així no parlem d'un independentista de darrera hora. Què li fa aquest clic, 22 anys enrere?

Com a autodidacte sempre m'ha agradat estar al cas dels temes d'economia. I ja en aquells anys vaig veure que aquí teníem un dels dèficits públics i fiscals més elevats d'Europa, unes inversions misèrrimes... Però hi havia una altra cosa que no funcionava.

...?

Que en el moment que jo prenc consciència que em torno independentista no tenia cabuda enlloc. En aquella època vaig anar a les joventuts d'Esquerra Republicana i no van entendre que un castellanoparlant piqués a la seva porta.

No el van acceptar?

No, perquè no entrava dins del seu concepte.

I això no el fa enrere?

El que em va fer és veure que aquí hi havia també un problema. Que hi havia els uns, els ocho apellidos catalanes, que vivien aquí de tota la vida, que tenien un entorn, una arrel cultural i lingüística molt profunda. Però també hi havia els altres, que anàvem sorgint en barris obrers d'immigrants. En aquesta perifèria, sobretot en municipis del Baix Llobregat, van apareixent com bolets aquestes persones amb un sentiment cap a l'independentisme. Persones, sobretot andaluses, que comencen a dir: 'alerta, que no anem bé'. Però que no acaben de trobar el seu espai. I amb tot això, més endavant apareix la que per a mi és una figura clau, la de Joan Tardà [actual diputat al Congrés per ERC], a Cornellà.

Per què és important?

Perquè quan hi parlo per primer cop és quan veig que comencen a canviar les coses.

En quin sentit?

Que hi ha independentistes que comencen a creure que hi ha una altra part de la població a la que s'han d'apropar. Allà ja vaig començar a veure certes connotacions de canvi. I una mica més tard comença a aparèixer la figura d'un tal Oriol Junqueras a Sant Vicenç dels Horts, que ja aglutina masses poblacionals com la Vinyala, la Guàrdia... barris completament integrats per obrers immigrants, bàsicament d'Andalusia. Tot aquest procés és veritat que s'accelera amb la retallada de l'Estatut, però el que passa sobretot en aquell moment és que aquesta bossa d'independentistes sorgits d'aquests barris obrers es comença a organitzar, i aquí és cabdal la figura d'Eduardo Reyes, que va fent d'aglutinador a través de Súmate. Però tinguem clar que el fenomen no té l'origen en la retallada de l'Estatut, sinó que ja ve de més enrere.

I com és que un sector de població com aquest fa un salt mental, no cap al federalisme, sinó cap a l'independentisme?

Perquè t'adones que Espanya no pot canviar. No canviarà mai. Jo era confederalista, perquè això obria un ventall amplíssim. Jo hi creia, però em vaig adonar que això no era possible. Espanya continua tractant Catalunya com l'última colònia. I no només dins el ventall de tota la problemàtica que s'ha anat inventant sobre el tema de la llengua; és que parlem de tota la manipulació informativa. Si des de Madrid ens haguessin tractat com altres regions de l'Estat espanyol, no estaríem on som ara. Però en lloc d'estimular la gallina dels ous d'or el que han fet és maltractar-la.

Aquest corrent aglutinat a l'entorn de Súmate ha estat ara que ha agafat consciència independentista?

Hi ha un grup molt més gran i molt més important de persones que en els darrers anys ha canviat de pensament, completament. Molts familiars meus em diuen: «ostres!, quanta raó tenies. Cada cop anem pitjor». És que el concepte de generar un nou estat és una de les oportunitats més grans que podem tenir. I aquestes persones comencen a prendre consciència que l'únic canvi possible a dia d'avui és que nosaltres ens puguem regir per un nou estat, una nova república. Ara bé, el que defensem des de Súmate és que després de la independència arriba el treball més important, que és vetllar que aquell procés estatutari es faci com cal, cap a un estat molt més social.

En el seu entorn de familiars, d'amistats, en deu tenir de contraris a la independència. Què creu que els frena?

El nivell cultural i el generacional són clau. Com més gran d'edat ets, més conservador, més poruc ets. Sobretot amb el tema de les pensions. Aquí és on realment les nostres generacions més grans tenen un problema de completa desinformació. I el nivell cultural, perquè, per a molts, quines són les seves fonts d'informació? No llegeixen cap diari... la seva referència és Tele5, i ja sabem el pa que s'hi dóna. Els nivells de manipulació i desinformació que reben és enorme.

La llengua també és un dels aspectes que sovint s'han utilitzat com a arma llancívola. Personalment, s'ha sentit mai discriminat per raó de la llengua?

Jo sempre he parlat castellà. He començat a parlar català quan va néixer el meu fill, fa tres anys i mig. I que consti que sempre vaig treuren molt bones notes de català.

Però per què li va costar més de 30 anys fer el pas?

Jo parlava català perquè al principi, quan ho provava, gent autòctona se'n reia de mi. I com que no el parlava fluïdament, perquè a casa érem completament castellanoparlants, vaig acabar optant per mantenir-me en aquesta llengua. Però tens dues maneres de reaccionar. L'una, posar-te a la defensiva, que és el que ha passat en molts i és un dels grans errors que hi ha hagut, però generat sobretot perquè la gent se'n reia de com alguns ho parlàvem, allò típic del xarnego. L'altra opció és la que jo vaig triar, que ha estat la de fer l'esforç de millorar i de respectar una llengua i adaptar-te a un territori que generacions precedents encara no havien aconseguit assimilar. El més important és no posar-te a la defensiva, respectar que vius a Catalunya, que hi ha una llengua i que almenys l'has de conèixer i intentar parlar-la.

Entén que hi hagi gent que fa molts anys que viu a Catalunya i que no el parli?

Això és el concepte de colon. Realment, a la gent molt gran l'has de deixar tranquil·la, perquè ells van venir aquí, van treballar, es van sacrificar un munt d'hores i a una persona de 70 anys ja no li pots demanar segons què. Hauria de ser? sí. Però la gran majoria ni van anar a escola, ni va tenir l'oportunitat de ficar-se dins els conceptes de normalització lingüística. El problema és la gent a l'entorn de generacions com la meva. Gent que ha anat a l'institut, que ha tingut una normalització lingüística plena entre el català i el castellà. I que no parla català perquè «yo soy español». Perdoni, vostè és un colon, per no dir un ximple. Aquest és realment el nacionalisme espanyol.

S'ha sentit mai adoctrinat?

Mai. Que hi ha hagut dues Catalunyes? Sí. Que ho hem de reconèixer i resoldre? Totalment, perquè si no tindrem un problema de gueto.

Com a castellanoparlant, considera aquesta llengua discriminada a Catalunya?

En absolut. El meu fill parla perfectament el català i el castellà, i la gran majoria de nens i nenes del seu entorn tendeixen més a parlar el castellà. Cadascú té la seva llengua, la seva cultura, la seva religió, però s'ha d'arribar a la gent per allò que és més concret i que fa més mal, que és la butxaca, així de clar. A mi el que més mal em fa és la meva butxaca, perquè l'estat ens tracta com a espanyols de tercera divisió.

Quan van organitzar l'acte del Pont de Vilomara juntament amb l'ANC, van incidir en la frase 'fer sortir els independentistes de l'armari'. És una bossa d'independentistes real però que no s'atreveix a expressar-ho, o són no convençuts a qui cal acabar d'empènyer?

N'hi ha de les dues tipologies. Molta gent que no s'atreveix a sortir pel que diran els altres. Però sabem que el dia que puguin anar a posar la papereta a l'urna votaran sí. El target de Súmate és aquell que té dubtes. Aquell a qui li hem d'explicar què passarà amb les seves pensions, què passarà amb la posició de Catalunya respecte d'Europa...

Però vol escoltar?

Aquestes persones, d'un parell d'anys cap aquí, volen i comencen a escoltar. Perquè veuen realitats. Que la seva pensió no puja, que les carreteres estan a mig acabar, que d'autovies gratuïtes n'hi ha les mínimes, que els peatges són majoritàriament a Catalunya perquè Catalunya s'ha hagut d'espavilar. Que si un dia l'Estat espanyol els deixa de pagar la pensió voldrà dir que ja som un estat català, i llavors serà la Generalitat el que els les pagarà. Volen saber, però els hem d'anar a buscar i explica'ls-ho.

I en aquesta transmissió, Súmate, o la gent del perfil Súmate, són la clau?

Sí. I et diré més: si l'ANC, Òmnium, AMI i alguns partits independentistes, que ja saben que han tocat sostre, no s'obren a nosaltres cometran un dels errors més greus que podem cometre en aquest procés. I hi ha col·lectius dins d'aquestes entitats que encara no han obert els ulls. Nosaltres, a nivell territorial, tenim una relació boníssima, però en alguns grans actes no hi hem estat convidats. No és normal. Perquè si l'independentisme pot guanyar terreny, és sens dubte a través de Súmate, de la gent a la que nosaltres ens adrecem i podem arribar.

I tenen 'pedra' per extreure independentistes?

Sí, i si tinguéssim més suport per part d'aquestes entitats i ens cedissin cert protagonisme en alguns actes, veritablement faríem molta més feina. El que no poden fer és campanyes per als partits polítics, per als convençuts. És perdre el temps. Jo m'he de barallar amb partits polítics per posar el cartell de Súmate? Això no pot ser. Estem parlant de convèncer gent perquè voti sí al referèndum o estem parlant de fer campanya per un partit? Què toca ara? De què serveix fer un acte a la Plana de l'Om de Manresa? On has d'anar és a la Balconada, a la Sagrada Família, al Xup, si vols guanyar terreny. Aprofitar el temps. Gent, com la de l'acte del Pont, que deia: 'ostres, han vingut al meu poble'. Allà n'hi havia ben bé una cinquantena que són aquest públic, d'entrada no independentista.