29 de juny de 2017
29.06.2017
40 Años
40 Años

Entitats ecologistes xifren en 16 milions el cost públic d'una pròrroga al Cogulló

Reclamen al Govern que lideri el pla de restauració fent-hi implicar l'empresa amb una fiança «potent»

03.07.2017 | 07:19
Representants de les tres entitats ecologistes, ahir a Barcelona

Entitats ecologistes xifren en uns 16 milions d'euros el cost de la possible pròrroga dels abocaments al runam del Cogulló de Sallent durant dos anys més. Aquesta quantificació deriva d'una primera estimació, que és que el que es preveu que s'acabaria aportant al dipòsit en aquest període de temps són 1,6 milions de tones més de material. La xifra resultant la calculen considerant que en el futur aquest rebuig hagi de ser retirat i tractat «com un residu. Actualment, el tractament d'un residu d'aquest tipus té un cost mitjà d'un 10 euros, i els números de seguida estan fets».

Aquesta estimació la van posar ahir sobre la taula en roda de premsa les plataformes i entitats Prou Sal!, Ecologistes en Acció i Xarxa per una nova cultura de l'aigua, col.lectius que van deixar clar que aquest divendres ha de ser la data final dels abocaments al runam del Cogulló. Per a Jep Ribera, de Prou Sal!, aquesta data (30 de juny) ja ha estat «una moratòria de 3 anys i mig», tenint en compte que és conseqüència d'una sentència del 2013 (tot i que no era el jutge qui la fixava). Temps durant el qual, subratllen, l'empresa no ha fet els deures. Aquests col·lectius argumenten que si durant els 3 anys i mig que han passat des de la sentència, «el negoci que plantejava a Súria no ha sortit tal com volia ICL, és l'empresa qui ha d'assumir-ne les conseqüències, no tots plegats» en forma de més abocaments.

Ribera va posar en relleu que «el problema de la salinització» derivada de l'activitat minera no es concentra només al Bages «sinó que és un problema de conca fluvial i, en conseqüència, pel cost que genera, és un problema de país».

Prou Sal!, Ecologistes en Acció i Xarxa per una nova cultura de l'aigua reclamen que sigui el Govern qui lideri el pla de restauració del runam de les mines del Bages implicant-hi l'empresa explotadora, ICL, amb una fiança «potent» i «realment proporcional a la magnitud dels dipòsits i el cost de la seva eliminació». Una fiança que en un primer moment per al Cogulló era de mig milió d'euros, que després del contenciós presentat pel sallentí Sebastià Estradé es va augmentar a 14 milions (però amb una rebaixa del 50%) i que aquestes entitats recorden que estudis com l'elaborat pel biòleg Ramon Folch elevaven a uns 40 milions d'euros. Aquestes plataformes argumenten que el que cal és un «canvi d'enfocament» que no parteixi dels plantejaments empresarials d'ICL, sinó que centri la seva mirada en quina solució es dóna a la restauració dels runams. Restauració que per a les tres entitats no pot esperar al 2019 i ha de tirar endavant per mitjà d'una iniciativa publicoprivada, en què l'empresa «compleixi els seus deures, començant pel pagament de la fiança».

Les formacions ecologistes van subratllar que des de l'any 1998, quan ICL (abans Iberpotash) va començar a explotar les mines de potassa del Bages, «els runams han augmentat exponencialment», i que en els darrers 9 anys l'empresa «ha obtingut uns beneficis de 450 milions d'euros, mentre que la despesa pública per pal.liar els efectes d'aquesta activitat gairebé igualen aquesta quantitat». En aquest plat de la balança hi inclouen actuacions com ara les de l'Agència Catalana de l'Aigua en depuradores per contrarestar la salinitat de la conca del Llobregat o el desallotjament i reubicació del barri de l'Estació de Sallent.


Crítica al PDU


Jep Ribera es va mostrar també molt crític amb el Pla Director Urbanístic (PDU) de la Mineria del Bages «perquè es va presentar com l'eina necessària per concretar un pla de restauració, i a hores d'ara està fora de dates», ja que encara se n'ha de fer l'aprovació definitiva, però també perquè «parteix de la declaració de la mineria com a objecte d'interès general. Prioritza l'activitat industrial en lloc del medi ambient o les persones». Per a les tres entitats, aquest PDU comet l'omissió de no tenir en compte la conca fluvial «com a unitat», i demanen «un model clar sobre la compatibilitat de la mineria i el medi ambient», que consideren que en aquest cas no es dóna.

També van alertar de les conseqüències del canvi climàtic a Catalunya davant un horitzó, com el que es planteja, d'unes 5 o 6 dècades de restauració dels runams. Annelies Broekman, de la Xarxa per una nova cultura de l'aigua, va subratllar que en aquest marge de temps es preveu «un cicle de pluges molt canviant, de precipitacions més baixes i més torrencials, cabals inferiors, i per tant això canvia també molt la relació entre el cicle local de l'aigua i el runam».

Aquestes entitats han convocat per a dissabte al migdia un vermut al Cogulló per celebrar la fi dels abocaments. Una fi que, si no es produeix, convertirà el vermut en «un enterrament de la coherència i la justícia en aquest país».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2018 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema