El cardiòleg Valentí Fuster ha defensat aquest dimarts a Cardona la necessitat de centrar els esforços en fomentar els hàbits de vida saludable en la població com a eina per combatre el que anomena «epidèmia cardiovascular», més que en la reducció de «l´impacte de la malaltia». Fuster ha posat l´accent en el fet que els infarts són la primera causa de mort als països desenvolupats, «i a punt de ser-ho també als països pobres», un escenari davant del qual reclama un canvi radical en la forma d´abordar el problema.

L´actual director del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares Carlos III (CNIC) i de l'Institut Cardiovascular de l'Hospital Mount Sinai ha fet aquesta crida en la seva intervenció al Curs Magistral Molecular, Clinical & Population Bases of Cardiovascular Disease and Health, organitzat per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, que ha reunit més de 300 experts (la majoria cardiòlegs, encara que també en medicina interna o altres especialitats) en el que és el primer dels actes celebrat al nou auditori de Cardona.

«Cuidar de la nostra salut és una qüestió de responsabilitat individual i d'un canvi general d'actitud i d'estils de vida. I cal insistir en un missatge fonamental: Mai és tard per cuidar-se», ha subratllat Valentí Fuster (que té el reconeixement de Fill Adoptiu de Cardona), que hi ha afegit que «la promoció de comportaments d'un estil de vida saludable, que inclouen no fumar, evitar l'obesitat, una activitat física regular i un patró de dieta saludable, ha de ser la base de les estratègies actuals per millorar la salut cardiovascular entre la població general».

Fuster ha incidit sobretot en el fet que en contra de la visió determinista de la predisposició genètica de la malaltia coronària, «cada vegada hi ha més evidències científiques que demostren que aquest risc genètic pot ser atenuat per un estil de vida saludable: és a dir, no fumar, practicar exercici i evitar l'excés de pes». De fet, ha concretat que un estudi recent publicat a The New England Journal of Medicine va demostrar que la població amb una elevada predisposició genètica a desenvolupar una malaltia cardiovascular «pot reduir el seu risc d'infart o d'episodi de mort sobtada a la meitat pel simple fet d'adoptar un estil de vida saludable».

Dels resultats d'aquest estudi, assenyala Fuster, es poden extreure tres importants conclusions: en primer lloc, que tant l'herència genètica com els factors de l'estil de vida contribueixen de forma independent a la susceptibilitat de la malaltia coronària. També, que un estil de vida saludable s'associa amb reduccions similars del risc cardiovascular en cada estrat de risc genètic. I, en tercer lloc, que la reducció absoluta del risc associada amb l'adherència a un estil de vida saludable va ser major en el grup amb alt risc genètic. «Els resultats donen la raó als esforços de salut pública que emfatitzen un estil de vida saludable per a tota la població. I, finalment, proporcionen evidència que els factors de l'estil de vida poden modificar poderosament el risc independentment del perfil de risc genètic del pacient», ha conclòs.

El cardiòleg amb vinculacions cardonines (la seva dona és filla del nucli de la Coromina) advoca per un nou concepte: «De la malaltia cardiovascular a la salut cardiovascular, de l'envelliment al naixement». «L'esperança radica en educar als nens», diu, subratllant que l'etapa de la nostra vida en la qual més captem i aprenem se situa entre els tres i cinc anys. Però sense oblida els adults. En aquesta línia, ha destacat que s'estan usant eines de «teràpia de grup» que ja han donat els seus fruits en altres camps. A Espanya, per exemple, «s'ha aplicat un senzill programa d'intervenció comunitària de promoció de la salut integral, amb grups de 10 o 15 individus que es reuneixen una vegada cada 2 a 4 setmanes, similar a les teràpies de grup que es duen a terme en programes de dependència de substàncies. I s'ha aconseguit un important benefici en el control dels 5 factors de risc cardiovascular més rellevants». I l'últim pas és el concepte de «ciutat saludable», que passa per preveure i fomentar altres factors com la creació d'entorns físics i socials, que incentivin la salut: zones esportives, auditoris enfocats a l'educació d'hàbits saludables..., que és el que s´està posant en pràctica a Cardona amb un projecte dissenyat amb aquest objectiu.