Flors de paper, retalls i bidons s'escampen en un local de Sallent on una vintena de persones preparen els elements que formaran part de l'enramada d'un dels carrers de les festes de Gràcia d'enguany. Als veïns del barri barceloní els va cridar l'atenció que a Sallent se seguís treballant amb boix, palmes o flors. Per aquest motiu, la població vestirà un tros del car-rer Francesc Giner mitjançant l'enramada tradicional. La festivitat, que celebra el bicentenari, tindrà lloc del 15 al 20 d'agost. Teresa Soler, membre de la plataforma Amics de les Enramades de Sallent, considera que serà una forma de donar a conèixer les enramades del poble.

Un grup de voluntàries enganxa amb cura els retalls de colors als bidons. El resultat recorda el trencadís habitual de l'artista Antoni Gaudí. Una dona, a partir de trossets de paper prim, dóna forma a una flor vermella. El taller, situat al carrer Guimerà, acull dos torns de treball: de 5 a 7 de la tarda i de 10 a 12 de la nit. Els enramadors treballaran durant un mes, fins al dia 14, quan aniran a guarnir el carrer.

Els edificis de Gràcia, però, no presenten la mateixa estructura que els de Sallent. «Vam veure que els balcons del barri tenen una alçada considerable i són desiguals», assegura Soler. Així doncs, van decidir utilitzar bidons per sostenir les barres que aguanten els guarniments. No disposaven de prou boix per decorar els bidons i, aleshores, «se'ns va acudir la idea de vestir-los inspirant-nos amb Gaudí», comenta Elvira Ratera, una voluntària. Es tracta de lligar la tradició del boix i un element distintiu de la ciutat de Barcelona. La il·lustradora Irene Moreno va elaborar el disseny de l'enramada, la qual formarà un encadenat de boix esquitxat de flors al sostre del carrer.

«Aquest taller està ple de diferents estils de flors de paper. Les més grans gairebé requereixen una hora de feina», explica Dolors Martínez, una voluntària, mentre va acumulant pètals sobre la taula. Sosté que, quan les enramades es despengen, els carrers queden freds. «Un cop s'ha acabat la festa, el material s'ha de vendre i les flors se'n van ràpid», expressa Martínez. Els enramadors de Sallent compren el material a partir de l'ajut dels veïns, de l'Ajuntament o bé a través de la venda dels ornaments. Tot i així, «els adornaments utilitzats per Gràcia els paguen ells, tot i que també farem servir algun estri propi», confirma Teresa Soler.

Els membres de l'entitat Amics de les Enramades van anar el juliol passat al barri de Gràcia per ensenyar com es construeix l'enramada tradicional de boix. Antigament, els habitants del districte també havien treballat amb aquesta planta, però «les seves festes han evolucionat tant que ara construeixen amb materials més moderns», apunta Soler.

Els integrants de l'associació esperen que la participació a les festes de Gràcia sigui un èxit, de la mateixa manera que ho van ser les enramades a Sallent el juny passat, en què disset carrers van revestir de colors el poble. En un primer moment, tan sols estava previst enramar vuit carrers, «però gràcies a l'ajut dels alumnes de l'institut, el grup de Ràdio Sallent i el cau Roques Albes es van aconseguir disset espais. Elvira Ratera remarca la important participació d'enguany del col·lectiu jove.