La Comissió Europea considera que les dues ajudes van fer que la minera no hagués de suportar els costos de protecció ambiental que les altres empreses competidores han d'assumir en el mateix àmbit de competència de mercat, cosa que va constituir «un avantatge competitiu indegut». Aquest també seria l'argument que hauria utilitzat la part que va fer arribar la denúncia de la siutació a la CE, sense donar-ne a conèixer l'autoria.

Brussel·les recorda que les empreses mineres han de donar garanties financeres a les autoritats públiques del fet que es poden aprofitar per restaurar les condicions ambientals del lloc on operen. I també recalca que els costos no són traslladats a l'Estat si l'empresa no respecta les seves obligacions pel que fa a la protecció ambiental.

En el cas de les garanties ofertes per Iberpotash per a Súria el 2006 i Balsareny i Sallent el 2008, els tribunals van concloure que els costos de restauració dels llocs es van fixar a un nivell «injustificadament baix», segons la CE. Ara, el cost de l'aval s'ha complementat (el 2016).

Sobre la segona mesura, la CE explica que la Generalitat va finançar tot el cost d'inversió per reduir l'impacte ambiental negatiu sobre els residus a Vilafruns el 2008 i el 2009. Encara que les normes europees permeten que les ajudes d'Estat cobreixin una part dels costos, els ajuts no són al 100%.