Moià va retre homenatge ahir a mossèn Josep Ruaix Vinyet, un dels seus fills més il·lustres i un dels principals referents vius en el camp de la gramàtica catalana com a lingüista i escriptor. Cap a un centenar de veïns van participar en els actes, organitzats per la Ruta Pompeu Fabra a l'auditori Sant Josep, i també hi van assistir alguns acadèmics deixebles de Ruaix, que li van dedicar diverses glosses.
Nascut a Moià l'any 1940 i actual rector de les parròquies de Sant Vicenç de Calders i Sant Pere de Viladecavalls (a Calders), Josep Ruaix destaca pel seu activisme cultural i una dilatada trajectòria com a professor, traductor i cor-rector de català, i autor de diversos diccionaris i publicacions de caire lingüístic, que sempre ha desenvolupat emmirallant-se en el «gran Pompeu Fabra», tal com s'hi va referir ell mateix ahir.
D'aquí ve que l'homenatge sorgís dels membres que organitzen la Ruta Pompeu Fabra per Barcelona i per Prada de Conflent, totalment superats per les expectatives. «Li vam dir que seríem pocs, mitja dotzena com a molt, i hem acabat omplint tot un auditori», va exclamar ahir Mònica Mont-serrat, una de les promotores de l'acte juntament amb David Paloma. A més, tot i que s'estava preparant des de feia uns mesos, es tractava d'un homenatge gairebé espontani en el sentit que «no hi ha cap motiu específic, ni cap data rodona que el justifiqui, simplement pensem que se'l mereix, perquè, de motius, no en falten».
A l'homenatge no hi van faltar representants institucionals de Moià, el seu poble natal, ni de Calders, on fa de rector en dues parròquies. La regidora de Divulgació Cultural de Moià, Mercè Bi-gorra, va agrair a Ruaix «tot el seu mestratge tant a escala individual com municipal», i va apuntar que «aquest és un bon moment per homenatjar una persona que és amb nosaltres i està activa». Al seu torn, l'alcalde de Calders, Eduard Sànchez, va destacar «la gran dimensió de Ruaix (en àmbit cultural i lingüístic), que a més a més ha estat portaveu de la comunitat cristiana de Calders». Finalment, el director dels serveis Territorials de la Catalunya Central i exalcalde de Calders, Lluís Cerarols, es va adreçar a Ruaix «no tan sols com un gran científic de la llengua, sinó també com a gran persona, tolerant, i comprensiu i respectuós amb la diversitat».
Venerat pels seus deixebles
Un cop acabats els parlaments, alguns amics i deixebles de Ruaix també van dedicar-li unes emocionades paraules d'homenatge a la seva persona i de reconeixement a la seva trajectòria professional, sense estalviar veneracions i elogis.
Joan Ferrer, professor de la Universitat de Girona, va parlar «del gran Ruaix» entre tendresa, admiració i també tocs d'humor. Va dir que s'havia de distingir la persona del mite, «i jo em referiré al mite», del qual va dir que havia construït «una galàxia lingüística i cultural que només en tenia una de semblant: la de Pompeu Fabra».
També va parlar Jaume Macià, professor de l'Escola Oficial d'Idiomes, i en aquest cas va descriure Ruaix com «un gegant de la nosatra cultura». Va recordar que l'havia conegut els anys 70 com a professor de català, i va repassar les diverses sortides que des d'aleshores havien fet plegats en diverses ocasions. «Ruaix és un home inquiet, menut però un gegantí coneixedor de la llengua , i aquest homenatge era una necessitat que sentíem tots els que avui som aquí», va dir. Finalment, va ser el torn de Carles Riera, professor a la Universitat Ramon Llull, que va destacar la figura de Ruaix des del seu vessant acadèmic, amb classes «molt didàctiques i de les quals molts ens vam beneficiar»; com a col·laborador de la premsa local, tant a La Tosca com a El Truc i a la revista Modilianum; i com a corrector de llibres d'autors del Moianès.
Els organitzadors van obsequiar Ruaix amb un recopilatori d'alguns dels seus articles amb el títol de La Galàxia Ruaix, una auca sobre la seva vida i la seva trajectòria professional, de l'il·lustrador Toni Donada i amb el text del manresà Joan Vilamala, que el va llegir mentre es projectaven les vinyetes en una pantalla. L'escriptor calderí Josep Fàbrega també li va dedicar un poema acròstic, que formava el nom de Josep Ruaix amb l'última lletra de cada vers.
Un «gràcies» desglossat
Mossèn Josep Ruaix també va mostrar el seu agraïment per l'acte que se li feia, i el va expressar tot fent honor als seus dots lingüístics, ja que va desglossar la paraula «gràcies», també en forma d'acròstic, «per apuntar set idees amb cada una de les set lletres».
L'homenatjat va començar fent referència al gran Fabra, «que ha estat el meu guia en tota la meva tasca lingüística». També va parlar de la resiliència «de la nostra llengua, que pateix afectes adversos però sempre ha sabut superar-los», i de l' amistat que diu que li ha procurat la seva dilatada activitat docent. En el seu discurs tampoc no hi van faltar referències al català i a la seva vocació per ensenyar-lo i estudiar-lo, com tampoc a l' Intitut d'Estudis Catalans, ni a l' Església, la seva «altra gran vocació».
