Els fluxos migratoris es van traduir l'any passat a les comarques de casa nostra en un creixement generalitzat de població. Amb una única excepció, l'Alt Urgell, que entre els habitants que va veure marxar de la demarcació i els que va rebre va tancar el 2016 amb un saldo negatiu de 133 habitants.

A la resta, tots van ser positius i amb un comú denominador. La principal causa d'aquest augment van ser les persones provinents d'altres comarques de Catalunya, seguida de la que provenia directament de l'estranger.

És el que s'extreu de les dades de moviments migratoris del 2016, que ahir va fer públiques l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).

L'Anoia va ser la comarca de casa nostra que va registrar un augment més important, amb un saldo positiu final de 940 nous habitants, més de la meitat dels quals (484) provenien d'altres demarcacions de Catalunya. Al Bages van ser 716 persones més, i gairebé també la meitat són resultat de l'acollida de gent que ja vivia a Catalunya.

Al Moianès el creixement resultant d'aquest balanç migratori ha estat de 137 persones, al Berguedà de 130 i al Solsonès de 56. En aquesta darrera comarca, però, l'augment té una base ben diferent de la resta. El saldo entre els que han marxat a altres comarques catalanes i els que hi han arribat és fins i tot negatiu (-17), però es va assolir un resultat poblacional positiu gràcies, sobretot, al flux amb la restat de l'estat i amb l'estranger.

230.171 canvis de residència

Les xifres de l'Idescat indiquen que el 56,5% dels moviments van ser intercomarcals, fet que comporta un saldo migratori positiu a 23 comarques i a l'Aran.

En total, l'any passat hi va haver 230.171 canvis de residència registrats entre municipis de Catalunya, un 5,8% menys que el 2015. El saldo migratori total de Catalunya és de 49.122 entrades netes, com a resultat de l'aportació de la migració amb la resta d'Espanya, de 3.889 persones, i la migració amb l'estranger, de 45.233.La comarca del Barcelonès va ser la que va registrar més sortides d'habitants cap a altres comarques catalanes, concretament 36.433.

El 26,2% de la gent va marxar al Baix Llobregat, el 20,1% al Vallès Occidental, el 14,3% al Maresme i el 9,5% al Vallès Oriental. Per municipis, Barcelona va perdre 7.053 habitants. També en va perdre el conjunt de municipis de grandària petita, és a dir, els de menys de 2.000 habitants. Concretament en van marxar 637 persones.

D'altra banda, el saldo migratori net del conjunt de Catalunya amb la resta d'Espanya va ser l'any passat de signe positiu. El balanç resultant entre immigracions (51.192) i emigracions (47.303) suposa una entrada neta de 3.889 residents provinents de la resta de l'Estat, que tot i això és una xifra el 23,8% més baixa que la que hi va haver l'any anterior. L'aportació de la població estrangera és del 53,4%.