«Cal mantenir la ment oberta a tot, però no creure en res». Amb aquesta frase el periodista Josep Guijarro, especialitzat en fenòmens paranormals, obria el primer Congrés Mundial d'Ufologia, que des d'ahir i durant tres dies reuneix a Montserrat experts mundials en diferents camps i més de 250 assistents inscrits. Un congrés que vol abordar el fenomen extraterrestre des de tots els vessants, perquè, segons destacava el mateix Guijarro, «quan parlem d'extraterrestres no parlem únicament i exclusiva d'éssers alienígenes, sinó de la possibilitat que siguin subjectes d'altres dimensions, éssers espirituals... hi ha un munt de teories».

El certamen no ha escollit Montserrat com a escenari de forma atzarosa, sinó amb total intencionalitat, com es va posar de manifest des de la presentació i la primera ponència, a càrrec del popular divulgador Sebastià d'Arbó, investigador i periodista. D'Arbó va posar en relleu que el massís és una potència «d'energies tel·lúriques» i que mesuraments realitzats per experts situen els punts màxims a la plaça de davant del monestir i a l'altar, «on s'arriba fins a 9,5 en una escala de 10», i amb epicentres al punt més alt del massís, a Sant Jeroni, i al més profund, l'avenc dels Pouetons. Va argumentar, per exemple, que està coronada per 75 agulles destacades «que durant els seus 4 milions d'anys d'existència han estat rebent l'energia còsmica, el que la converteix en una muntanya car-regada d'energia». En un seguit de projeccions va mostrar imatges aèries de la serralada on alguns dels seus contraforts «dibuixen formes de monstres que semblen baixar de la muntanya».

Sebastià d'Arbó va definir aquestes grans agulles com «menhirs naturals, que van més enllà de la casualitat natural. En cap altre lloc del món no trobem aquestes formes, figures naturals», en un massís de 10 quilòmetres de llarg per cinc d'ampla. Una singularitat que, per a d'Arbó, fa que Montserrat estigui molt per sobre, quant a potencialitat espiritual, d'un massís tan venerat com el mont Uluru (Ayers Rock) d'Austràlia. De fet, va equiparar Montserrat a Occident al que el Tibet és a l'Orient, «perquè fins i tot el dalai-lama ha expressat en alguna ocasió que li hauria agradat viure aquí com a ermità».

De l'atracció mística que ha despertat la muntanya va recordar personatges com Leonardo da Vinci, «atret pels tallers d'alquímia que a Montserrat es feien a l'edat mitjana. Perquè a la biblioteca de Montserrat s'hi han fet i s'hi guarden incunables de tractats d'alquímia, que és la ciència de la transmutació de la matèria, però també de l'esperit». O el fet històric conegut de la visita al santuari i a la muntanya, el 1940, del cap de les SS de l'Alemanya nazi, Henri Himmler, a la recerca del Sant Grial. Preguntat pel públic si veia possible obrir portes dimensionals (cap a mons paral.lels) a Montserrat, Sebastià d'Arbó va respondre que, tot i que ell no n'és expert, «perquè jo sóc un racionalista», ho veia absolutament factible : «no en va, hi ha fins a 14 casos documentats de desapareguts» en aquesta muntanya.