El nom de Xavier Vera ha sonat en multitud de mitjans de comunicació des que va decidir dimitir com a secretari d´Organització del PSC-PSOE pel 155. En aquesta entrevista argumenta els motius de la seva decisió.

Fins i tot El Gran Wyoming se n´ha fet ressò, de la seva dimissió. Era conscient de la repercussió que tindria?

Han intentat contactar amb mi multitud de mitjans i he optat per atendre no els que volen parlar amb mi un dia sinó els que conec de fa molt temps.

A banda del rebombori posterior, com va anar la seva dimissió?

Vaig comunicar al primer secretari del PSC de Manresa que no em sentia capaç de defensar la posició del PSC-PSOE en relació amb el 155 i que pels meus criteris i ideals preferia fer un pas enrere. Després vaig anar al partit a entregar les claus i el que tenia com a secretari d´Organització i dies després vaig enviar la carta de renúncia on demanava que em donessin de baixa de militant del partit.

Li va costar fer el pas?

Vaig entrar al PSC fa 7 anys amb moltes ganes i il·lusions perquè estimo fer coses i m´agrada la ciutat de Manresa i m´hauria agradat treballar per la ciutat on visc, però no estic d´acord amb el suport del PSOE al PP en el 155. La meva posició era que si el socialisme anava en la línia de donar suport al PP jo no hi participaria. I encara menys en una cosa com el 155. No m´agrada, no concorda amb els ideals dels meus avis ni amb els meus. Jo no ho hauria fet i crec que és una equivocació. El temps ens ho dirà.

Però quin va ser el detonant?

El que va fer la policia el dia 1 va ser desmesurat, incontrolat. Vaig fer l´aturada de país, sóc mestre i m´acusen d´adoctrinament. A casa meva som dos mestres i cap adoctrina, sinó que ensenyem. Vaig anar a la manifestació del dia 3, jo no havia vist mai una cosa igual a Manresa. Allà hi havia gent de tot tipus, molt indepe i gent que no, però que han dit prou. A ningú li ha passat per alt com es va aplicar la força l´1 d´octubre i amb el 155 no sabem què passarà a les escoles, al carrer i als mitjans de comunicació. Sort que la gent és pacífica i no vol manifestacions violentes ni tumultuoses sinó tranquil·les, pacífiques i dialogants.

I, ara, què?

Toca dialogar, no podem continuar com dos nens petits que no s´escolten. Madrid no pot obviar tota la gent i de tot tipus que diu que les coses no s´estaven fent bé.