Avinyó recupera el pas pel municipi d'un dels grans camins transhumants

Avinyó ha tirat endavant la recuperació del tram que passa pel poble d'un dels gran camins ramaders que creuen el país. Es tracta d'una part de l'anomenat Camí Ramader Central (ara també Camí de Marina) que neix al Penedès, entra a la comarca del Bages pel coll de Can Maçana i passa per Manresa, Artés i Avinyó. Des d'Avinyó, després de travessar la riera de Relat pel Pont Vell, es dirigeix cap al Lluçanès (Sant Feliu Sasserra, Alpens), per acabar a les zones de pastura de Castellar de n'Hug, el Pla d'Anyella, Núria i la Cerdanya. Un dels traçats més importants pels quals, durant segles, transitaven els ramats transhumants per pujar a la muntanya a l'estiu i baixar a la plana a l'hivern.

Fa uns anys el Consorci del Lluçanès va senyalitzar el recorregut d'aquest camí ramader des del Pont Vell d'Avinyó fins a Alpens, amb un total de 45 quilòmetres. L'Ajuntament d'Avinyó, dins de les accions que porta a terme per promocionar el turisme com a activitat econòmica al municipi, ha continuat la senyalització del camí ramader en direcció sud, des del Pont Vell fins la masia Abadal a Horta d'Avinyó, el que suma un total de 5 quilòmetres més. I properament, en coordinació amb l'Ajuntament d'Artés i amb el suport de la Diputació de Barcelona, és previst perllongar aquesta recuperació i la senyalització continuarà fins a arribar al Pont de Cabrianes.

Ara, amb el mateix interès de potenciar rutes i itineraris d'interès turístic, l'Ajuntament d'Avinyó s'ha sumat a la iniciativa que fa uns mesos van encetar els ajuntaments de Llívia (Cerdanya), Lluçà (Lluçanès) i Santa Margarida i els Monjos (Penedès) de promoure la recuperació, senyalització i promoció de tot el Camí Ramader de Marina. Es fan tasques de localització del camí en els llocs on s'ha perdut, de buscar rutes alternatives en les zones on és irrecuperable, recull d'informació d'interès històric... El Consell Comarcal del Bages dóna suport a aquesta iniciativa i la valora com un projecte turístic i cultural d'interès comarcal. Al mateix temps diversos ajuntaments bagencs han mostrat interès a participar-hi.

L'objectiu del Camí Ramader de Marina és disposar d'un itinerari condicionat i senyalitzat d'aproximadament 200 quilòmetres que anirà de la marina de Vilanova i la Geltrú a la muntanya de Llívia (a les Bulloses, al peu del pic Carlit, terres comunals d'aquest municipi). Un itinerari d'interès turístic que es pugui recórrer a peu, en cavall o bicicleta, i que sigui també un itinerari per al desplaçament transhumant de bestiar, com el cavalls de la Fundació Miranda que aquest divendres arribaran a Avinyó procedents del Catllaràs.

Un altre objectiu també important és donar a conèixer una activitat tradicional del nostre país que ha configurat la formació de pobles, l'aparició d'oficis i negocis relacionats amb la ramaderia, i modelat el nostre paisatge. En el cas d'Avinyó encara es conserva un tram de parets de pedra seca que separaven el camí ramader dels camps de conreu per evitar que fossin envaïts pel bestiar.

Exposició sobre el camí

Per divulgar aquesta iniciativa, a partir d'aquest divendres i fins al 12 de novembre es podrà visitar a l'Espai Matiners d'Avinyó una exposició sobre el Camí Ramader de Marina. Consta de 14 panells informatius que expliquen el traçat, el fet transhumant, la seva història, la seva influència sobre la cultura, oficis, urbanisme, i paisatge dels pobles per on ha passat durant segles.

A més, aquest divendres els cavalls de la Fundació Miranda, que fan la ruta del Catllaràs al Garraf, arribaran a Avinyó pels volts de 2/4 de 3 de la tarda i marxaran el dissabte a les 9 del matí. Faran estada en un camp al costat de la riera Gavarresa.