La fusta de boix no es corca, i per això la majoria de culleres i forquilles que Joan Vila ensenyava i venia aquest cap de setmana a la parada que regentava al Poble Vell de Súria eren fetes amb el cos troncal d'aquesta fusta. «També en tinc alguna de cirerer», afegia mentre conversava amb els passavolants que gaudien de la Fira Medieval d'Oficis, tot compartint taulell amb la seva dona, Remei Vilamosa, que filava per convertir la llana en bufandes, gorres, mitjons, jerseis i peücs.

Els bells i vells carrers del nucli situat a l'entorn del castell de Súria, un magnífic mirador de la localitat del Cardener, es van tornar a omplir de visitants, que van gaudir de l'oferta gastronòmica, escènica i musical i, sobretot, de les exhibicions d'antics oficis com el dels espardenyers, els tintadors de llana, els picapedreres i els artesans de la talla de fusta i l'encu-nyació de monedes, entre d'altres.

Inauguració reivindicativa

La setzena edició es va iniciar dissabte al matí amb una iniciativa solidària. L'alcalde de Súria, Josep Maria Canudas, va recórrer els espais de la fira acompanyat dels seus homònims de Sant Joan de Vilatorrada, Gil Ariso; Callús, Joan Badia; i Fonollosa, Eloi Hernández: un gest cap a les tres poblacions del Bages que el dia 1 d'octubre van patir la violència policial. Canudas va explicar que el certamen se celebrava «en un entorn especialment difícil per al nostre país», però «es feia una aposta per mantenir espais de normalitat en un context marcat per l'anormalitat política». Els quatre batlles van fer esment en els parlaments inaugurals de la importància del bon veïnatge entre els pobles.

En un turó que antigament controlava la ruta de la sal i el riu, s'alça avui en dia el rehabilitat Poble Vell de Súria. El castell corona un conjunt fortificat que s'exhibeix com un marc immillorable per a la Fira Medieval d'Oficis. Racons, placetes i vies porxades doten la trobada de l'escenografia ideal per a allò que s'hi representa.

Sota un portal de pedra es regalaven talls de coca; uns metres enllà, el vianant s'embriagava amb les flaires que emanaven d'una parada de bols aromàtics; en un pati, una dona cardava la llana davant la mirada astorada d'un infant; i a l'era del castell compartien espai un rondallaire amb titelles i un campament recreant aquells segles que el tòpic titlla erròniament de foscos. I tots dos dies, una gentada els va acompanyar.