No hi havia res escrit, però per tradició es donava per fet que el ball de bastons de Cardona (amb més de 300 anys d'història) només era obert als nens. Ara, la Confraria de la Mare de Déu del Patrocini, que es va reactivar com a tal fa sis anys, vol resoldre aquest debat, fer del ball una manifestació popular oberta en igualtat a nenes i nens i que així quedi per escrit.

Per fer-ho, ja ha començat a treballar en la redacció d'un protocol que marcarà les pautes d'accés i funcionament del ball de bastons i que, entre altres aspectes, permetrà que sigui mixt, segons ha explicat Albert Cugueró, que és qui en els darrers anys ha estat al capdavant de la coordinació d'aquesta dansa.

Aquesta obertura tindrà lloc el 2020, no pas perquè el protocol no estigui a punt abans, sinó perquè, segons ha detallat Cugueró, l'entitat gestiona una demanda a tres anys vista i fins al 2019 ja estaria cobert el relleu que es va fent anualment amb les sol·licituds que hi ha hagut els darrers anys, encara sense el protocol. La Confraria de la Mare de Déu del Patrocini aglutina els actes litúrgics de la festa major, que inclou el trasllat de la imatge de la Verge en l'obertura i cloenda dels dies de celebració, i el ball de bastons, que l'acompanya en la cercavila d'anada i tornada entre l'Hospital (on està custodiada al llarg de l'any) i l'església. El ball l'integren cada any un total de vuit nens d'entre 5 i 9 anys, aproximadament, «i cada any n'entren entre 2 i 3 de nous, en funció també del creixement del nen, perquè els vestits estan fets a una mida, que és també el que condiciona que una part ho deixi», explica Cugueró.

Quan es va reactivar la figura de la confraria, una de les primeres accions va ser aprovar un protocol per als portadors de la Mare de Déu per obrir aquesta tasca de manera ordenada als cardonins, «confrares o no». Ara es farà un pas en la mateixa direcció per al ball de bastons.

L'actual coordinador diu que «es va decidir regular per escrit com accedir al ball, tot i que hi ha hagut anys que ens hem tingut mancança de nens. Ara sembla que torna a haver-hi un cert boom i creiem que és bo regular-ho i, aprofitant-ho, donar entrada formalment a les nenes. Però no hi havia res que digués que no poguessin ballar. I a mi, amb el temps que fa que ho porto, tampoc no m'ho havien demanat, potser perquè tothom donava per fet que no ballaven».

Albert Cugueró explica que «normalment els nens que ballen vénen de famílies que ja ho han fet, però no perquè estigui dit enlloc, sinó perquè per tradició tenen la iniciativa de demanar-ho», i subratlla que «el més important és que el nen o la nena ho vulgui, no només els pares».

Cugueró també ha posat en relleu que «al final les coses cauen pel seu propi pes. No hi ha res escrit fins ara, cap protocol, que digui que han de ser nens. Senzillament s'havia anat fent així per tradició. I la gent que m'ha vingut a mi perquè el seu nen pogués ballar el ball de bastons, tots ho han pogut fer, mai no s'ha tancat la porta a ningú».