L'Ajuntament de Cardona exigirà a Ercros que, si definitivament descarta l'explotació del runam vell -la qual cosa ja és un fet-, l'empresa porti a terme el que el consistori considera que és la restauració a la qual l'obliguen els acords signats l'any 1998 amb el consistori per a l'explotació del dipòsit i les actuals lleis ambientals.

Una actuació que, per a l'administració local, passa ineludiblement per tapar i impermeabilitzar el que queda d'aquesta terrera -uns 4,5 milions de tones de material- de manera que quedi «confinada» i protegida del contacte amb la pluja -que en provoca la dissolució-, la construcció de rases perimetrals per a la recollida i conducció de l'aigua que corri per la seva superfície, i també per la posterior plantació de vegetació a tot el conjunt perquè quedi integrat en el seu entorn. Una intervenció que, com a referència, tindria una gran similitud amb la que es va fer els anys 2009 i 2010 al runam de Vilafruns (Balsareny), «però millorada».

Aquesta reclamació la va posar ahir sobre la taula l'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, en una roda de premsa celebrada després que Ercros arribés a un acord amb els treballadors -excepte els de Cardona- per l'aplicació de l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) que ha afectat un centenar de persones de les plantes de Flix, Tarragona i de la cardonina. Expedient que, en el cas bagenc, implica el cessament total de l'activitat.

En la roda de premsa -en la qual eren presents també una desena de treballadors de la planta cardonina-, Estruch va deixar clar que la prioritat de l'Ajuntament per al futur del runam continua sent la seva explotació, i que una empresa pugui continuar traient rendiment del material acumulat. Però que si Ercros ara plega perquè considera que aquesta extracció ja no és viable i cap altra empresa no ho fa, «això no l'exonera de complir el seu deure ambiental, perquè en té una obligació contractual, i de l'autorització ambiental i administrativa que se li va concedir en el seu moment».

El primer pas de l'Ajuntament per assolir aquesta demanda ha estat presentar un plec d'al·legacions davant la Generalitat al document d'actualització del programa de restauració de la terrera vella, que Ercros va entrar ara fa poc més d'un mes.

Un dels primers aspectes, però, que el consistori ha volgut deixar clar en aquestes al·legacions és que la Generalitat «ha d'exigir a Ercros que el que cal no és una actualització del pla de restauració», que l'empresa situa en poc més que habilitar les rases perimetrals, «i pretendre que d'aquí a uns anys pugui reprendre l'activitat després de la situació que deixa». Sinó que es demana «un pla de clausura» del dipòsit, que inclogui la seva restauració. Si la Generalitat accepta les al·legacions, és qui ha d'exigir a Ercros que porti a terme aquest confinament: «la pilota és sobre la seva teulada».

L'alcalde també va remarcar que, en paral·lel, «volem recuperar els drets d'explotació, i instarem que els treguin aquests drets i retornin a l'Ajuntment», que és el propietari del runam, «però amb els deures i obligacions complerts per part de l'empresa».

2 milions de tones de Súria i Sallent

Ferran Estruch va destacar diverses consideracions per argumentar el que considera que és l'obligació contractual de l'empresa. D'una banda, va exposar que en l'acord de formalització de l'acord del 1998 i en la petició posterior de les autoritzacions d'activitat i ambiental «sempre queda clar que el que s'explota és un residu miner», derivat de l'explotació que les empreses predecessores d'Ercros (de les quals era hereva) havien fet de la potassa.

Estruch hi va incidir per dir que, malgrat posteriorment el runam va ser qualificat com a recurs per poder-lo explotar, «en cap cas això suposa una exoneració de la responsabilitat de la restauració. El que queda allà és un residu».

Ercros ha basat l'ERO en el fet que la qualitat de la sal que fins ara s'extreia del runam de Cardona no s'adequa a les exigències del canvi tecnològic que ha forçat la Unió Europea en la producció del clor. L'alcalde cardoní va remarcar que «en cap dels documents signats en el seu moment no s'especificava que aquesta sal fos per fabricar clor, sinó per a aprofitament industrial».

Estruch també va parlar d'incompliments per part de la companyia. «En el contracte es fixava que s'havien de treure 600.000 tones l'any de material del runam, i deien que l'explotació duraria entre 8 i 10 anys. Cap de les dues coses no s'ha complert».

I en aquest sentit va posar de manifest que des que es va començar a explotar el runam vell, a la planta de flotació de Cardona s'han portat 2 milions de tones de sal de Súria i Sallent, el que equival aproximadament al 40% del total que s'ha tractat. «No estem en contra d'aquesta pràctica, però si s'hagués tret tota aquesta sal del runam vell, la situació seria molt diferent de l'actual».