Sant Joan no ha oblidat els fets de l'1 d'octubre, les dues entrades violentes de la Guàrdia civil en centres educatius de la vila, plens de gent, que estaven votant en el referèndum. La unitat d'acció dels partits independentistes després del 21-D i el treball per recuperar el nivell d'autogovern que hi havia abans de la destitució del President i els consellers, de l'aplicació de l'article 155, de l'exili de Carles Puigcemont i de l'empresonament de mig executiu més són dos punts fonamentals en els que va estar d'acord la taula d'ahir.

El Comitè de Defensa de la Rapública va convidar ahir a parlar del què està vivint el país a Beatriz Talegón, una política madrileña, reconeguda tertulina, no independentista, que està al costat del procés en tant que dinamitzador d'un canvi per arribar a la república i la va posar al cosat de Ramir de Porrata, empresari del Cercle Català de Negocis, que té fixat entre cella i cella que la independència és el millor que li pot passar a Cataslunya per no quedar engolida en els "greus" problemes econòmics que té l'estat espanyol, sobretot a través del deute i de les decisions que ha pres en relació a la reserva de les pensions. I, també, amb Jordi Rich, de Procés constituent, que va destacar el paper com a organització de base que estan duent a terme ara els Comitès de Defensa de la República. La taula va ser moderada pel cap de socistat de Regió7 i president del Col·legi de Periodistes a la Catalunya central, Enric Badia.

L'acte va reunir gairebé un centenar de persones que van escoltar durant dues hores les argumentacions dels membres de la taula, que van aplaudir l'entusiasme de la crítica i de les propostes de futur de Ramir de Porrata, i que es van emocionar al costat de Beatriz Talegón, quan els ulls se li van humitejar i la veu de li va trencar en recordar la pressió en la que ella mateixa viu insultada de manera constant a través de les xarxes socials. Talegón assegura que el que està fent Catalunya en aquest procés és una transformació no només per al territori català, sinó que ho ha de ser també per a la resta d'Espanya i va assegurar que més enllà del territori de parla catalana s'està explicant un relat dels fets i de l'organització que no té res a veure amb la realitat del país.