Tallarines carbonara de primer; nuggets de pollastre i calamars amb patates fregides (i quètxup!) de segon; i creps de xocolata de postres. Un menú poc monàstic, però és el que va dinar ahir la cinquantena de components de l'Escolania de Montserrat, gentilesa d'un dels seus integrants, el manresà Pol Caro, escollit bisbetó del 2017.

I és que la tria del menú per a tots els nens del cor blanc és un dels privilegis que té aquest dia l'escolà que esdevé protagonista central de la festivitat de Sant Nicolau, patró dels infants, que se celebra el 6 de desembre. A Montserrat pren un relleu especial amb una tradició d'origen medieval.

Ahir, a quarts de 5 de la tarda, en una de les sales del Mirador dels Apòstols els mòbils no paraven de prendre imatges. Les més de 300 persones que omplien l'àmplia sala -familiars dels escolans, antics integrants del cor blanc i monjos de la comunitat benedictina, amb l'abat, Josep Maria Soler, a primera fila- no es volien perdre cap detall de l'entrada cerimoniosa del bisbetó i el seu seguici.

Pol Caro, secundat per la figura del vicari episcopal (l'escolà també manresà Nil Setó) i la del secretari (Arnau Garcia, de Barcelona), va dirigir-se al tron al costat del cor de l'Escolania, des d'on va participar en la representació de la llegenda de Sant Nicolau.

El bisbetó és un alumne dels petits de l'Escolania, que surt escollit pels seus companys. Com mana la tradició, Pol Caro va ser revestit amb la roba pròpia d'un bisbe, en record al bisbe Nicolau, i va gaudir durant el seu breu regnat d'un seguit de privilegis, com ara el de triar el menú del dinar per a tots els escolans, un àpat que comparteixen amb el l'abat de Montserrat, que és amb ells, o escollir la Salve Regina que canten al migdia a la basílica. Caro va triar la de Bernat Vivancos.

És una festa amb una llarga tradició a Montserrat, de solemnitat i riquesa musical, però sobretot és un dia de trobada dels familiars dels nens de l'Escolania (actualment són de quart de primària fins a segon d'ESO) i de retrobada d'antigues generacions que n'havien format part. Els escolans van representar la Llegenda de Sant Nicolau, sota la direcció de Llorenç Castelló, i van posar de manifest no només les seves virtuts vocals, sinó també, alguns d'ells, les seves dots interpretatives. A la segona part van oferir un concert instrumental.

L'elecció del bisbetó es fa a través d'unes primàries, i després d'una campanya electoral que té lloc el dia de Santa Cecília, patrona de la música. Fonts de la comunitat destaquen que aquesta és una campanya «diferent». Els candidats no fan propaganda per a ells mateixos, sinó que són els seus companys els que preparen la seva campanya i els discursos corresponents. Fonts de la comunitat destaquen que darrere d'aquest procés hi ha un treball educatiu «de valors: els nois no poden anar contra cap candidat, sinó només a favor d'aquell que volen que surti elegit».