16 de desembre de 2017
16.12.2017
40 Años
40 Años

Navarcles recorda quan es va fer 'gran'

El municipi celebra 90 anys de l'ampliació del terme municipal amb l'edició d'un quadern del geògraf local Xavier Oliveras

19.12.2017 | 07:39
El geògraf Xavier Oliveras amb el quadern sobre l´ampliació del terme, ahir a Navarcles

Navarcles, amb una extensió de 5,5 quilòmetres quadrats, té el terme municipal més petit del Bages. Una dimensió, però, que encara era més reduïda abans del 1927, quan es va aprovar l'ampliació del terme amb la incoporació del Molí del Serra i el Galobart, que fins aleshores pertanyien a Calders. Ara, l'Ajuntament de Navarcles celebra 90 anys de l'ampliació del municipi amb l'edició del quadern L'ampliació del terme de Navarcles el 1927, del geògraf navarclí Xavier Oliveras Gonzàlez.

El treball, que es va presentar ahir al vespre a sala de plens de l'ajuntament de Navarcles, permet conèixer els límits del terme i la seva evolució des de l'edat mitjana fins a l'actualitat, passant per diversos intents i projectes d'ampliació que no es van arribar a materialitzar, a excepció de l'aprovat el 13 de desembre del 1927.

Fa 90 anys, Navarcles tenia una estensió de 3,7 quilòmetres quadrats i el Molí del Serra i el Galobart eren terme de Calders. No va ser fins al 13 de desembre del 1927 que es va aprovar la incorporació d'aquesta zona al municipi, la qual cosa va suposar un creixement d'1,8 quilòmetres quadrats, des del riu Calders fins al Pont de Cabrianes i des del Llobregat fins a la casa de l'Oller.

Xavier Oliveras documenta a bastament la història del terme municipal i la seva evolució, amb diferents intents d'ampliació des del segle XIX. «El 1836, quan hi va haver tota la reoganització municipal al Bages, gairebé tots els municipis es van ampliar menys el de Navarcles, i des d'aquell moment van intentar fer-ho», apunta. En aquest sentit, hi va haver dos intents, un als anys 60 i un altre als 80, que no van prosperar, fins que als anys 20 del segle passat, durant la dictadura de Primo de Rivera, «es van donar una sèrie de coincidències» que van permetre que el terme de Navarcles s'ampliés a costa del de Calders.

D'aquesta manera, la zona del Galobart i del Molí del Serra, on hi ha el barri de la Planota, amb una extensió d'1,8 quilòmetres quadrats, va passar a ser territori navarclí. L'ajuda d'un advocat de Barcelona i «contactes polítics amb el govern civil» van facilitar-ho i el rei Alfons XIII va acabar firmant el decret d'ampliació. El canvi de termes, però, no va ser fàcil i el procés engegat el 1925 es va allargar fins al 1931.

L'oposició del municipi de Calders a perdre territori va anar allargant el procés. Una vegada aprovada l'ampliació de Navarcles, s'havia de delimitar la nova zona i afitar-la i la comissió de Calders «s'hi va oposar i la va boicotejar tantes vegades com va poder», fins al punt que hi va haver d'intervenir el governador civil de Barcelona i la Guàrdia Civil. Però el conflicte no va acabar aquí. Després de la delimitació, «calia negociar el repartiment dels impostos perquè, malgrat que era una zona petita, hi havia dues fàbriques i unes 250 persones que s'havien de donar de baixa de Calders i d'alta a Navarcles i hi havia uns impostos que s'havien de pagar a la Diputació de Barcelona i a Hisenda». El pagament d'aquells impostos va ser una font de conflicte que finalment es va resoldre el 1931.

Tot i que el primer intent fallit d'amplació, la dècada del 1860, apuntava cap al terme de Sant Fruitós de Bages, finalment el 1927 es va apostar per guanyar ter-reny a Calders, tot i que la zona de Sant Benet tenia una situació molt semblant a la del Galobart: «hi havia fàbriques, poca gent i molt relacionada amb Navarcles». Gràcies als impostos de les fàbriques que van suposar l'ampliació del terme, els polítics dels anys 20 van poder fer importants millores al municipi, com l'ampliació de la xarxa de clavegueram, l'arribada d'aigua a les cases i la construcció del nou excorxador.

Oliveras, que des de fa cinc anys viu a Mèxic, on treballa en un centre d'investigació sobre la frontera amb Estats Units, explica també l'origen medieval del terme, els topònims de la zona, la parròquia i els projectes d'ampliació que hi va haver la segona meitat del segle XX, quan es va proposar al municipi, sense èxit, l'agregació de Talamanca i Mura.

El Quadern de Navarcles, el número 26, es pot recollir gratuïtament a l'ajuntament i a la biblioteca. Els veïns i veïnes podran conèixer de primera mà com el seu petit terme municipal es va fer una mica més gran fa 90 anys.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2018 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18