La Catalunya Central ha perdut una part del seu territori amb l'aprovació al Parlament de la Vegueria del Penedès el passat 8 de febrer de 2017. La nova divisió territorial del país ha fet que l'Anoia passi a dependre del Penedès, a excepció de vuit municipis del nord de la comarca que es mantindran a la regió Central.

Altres temes destacats d'aquest 2017 són la moratòria que va aconseguir Iberpotash a última hora per poder seguir abocant runam salí al Cogulló de Sallent. D'altra banda, l'empresa Ercros ha anunciat el tancament de la planta de Cardona, on hi treballen 34 persones i el seu futur és incert.

La demarcació també ha viscut algunes polèmiques com l'agressió homòfoba a una parella d'homosexuals a Berga; o les paraules del bisbe de Solsona en què vinculava l'homosexualitat amb la manca d'una figura paterna.

Llum verda a la vegueria del Penedès en la divisió territorial catalana pendent d'aplicar

8 de febrer: El ple del Parlament aprova la proposició de llei d'adaptació de la Llei de vegueries per incorporar la del Penedès a la divisió territorial catalana aprovada el 2010 i que està pendent d'aplicar. La nova vegueria inclourà les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l'Anoia, a excepció de vuit municipis d'aquesta comarca. Precisament, els alcaldes del nord de l'Anoia critiquen que la nova llei de vegueries els deixa en una situació d'indefinició, ja que la comarca queda dividia entre dos territoris: el Penedès i la Catalunya Central.

Llums i ombres en l'economia

30 de juny: El jutge del TSJC concedeix a Iberpotash una moratòria d'un any -ampliable a dos- per seguir abocant runam salí al Cogulló de Sallent. L'empresa minera havia demanat poder seguir fent abocaments al Cogulló, malgrat que s'havia fixat el 30 de juny de 2017 com a data límit per donar compliment a una sentència judicial ferma. L'argument de l'empresa minera per reclamar la moratòria és que no havia finalitzat les obres de construcció de la rampa de Cabanasses, que li ha de permetre traslladar tota l'activitat de Sallent a Súria. Iberpotash amenaçava amb la pèrdua de 1.000 llocs de treball directes i 4.000 d'indirectes si no aconseguia allargar els abocaments.

28 de novembre: Signatura de l'ERO d'Ercros que suposa el tancament de la planta de Cardona (Bages), amb 34 treballadors. L'Expedient de Regulació d'Ocupació va tirar endavant gràcies al vistiplau dels comitès de les plantes de Flix i Vila-Seca, ja que els treballador de Cardona van oposar-s'hi. De la seva banda, l'Ajuntament de Cardona ha reclamat que la Generalitat retiri els drets d'explotació de les mines de Cardona a Ercros i també demana a l'empresa que replanti la zona.

24 de novembre: La Generalitat inicia els tràmits per retirar la concessió de la línia de bus entre Igualada i Barcelona a la companyia Hispano Igualadina (Grup Monbus). Una auditoria feta a la companyia va comportar l'obertura d'entre 6 i 8 expedients greus d'incompliment del servei a l'empresa. De la seva banda, l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, va celebrar la decisió, ja que, tal com va dir, aquest era un problema "endèmic" a la ciutat.

Polèmica contra els homosexuals

12 de març: Una parella d'homosexuals s'estava fent un petó la matinada del diumenge 12 de març davant de la discoteca 'La General' de Berga quan un desconegut els va increpar i agredir. Els fets van tenir una gran repercussió arreu del país i van generar la condemna de diversos col·lectius, institucions i partits. Els mossos van detenir un jove de Berga com a presumpte autor de l'agressió homòfoba. Posteriorment, la família del jove detingut va fer públic que el seu fill patia un trastorn de conducta greu i asseguraven que no hi havia cap component homòfob en l'agressió.

22 de maig: El Bisbe de Solsona, Xavier Novell, va relacionar en una de les seves glosses dominicals l'homosexualitat amb la "manca de la figura paterna". Aquestes declaracions van generar una onada de rebuig que es va traduir, fins i tot, en què alguns Ajuntaments com el de Cervera declaressin Novell 'persona no grata'. Arran d'aquests fets, el bisbe es va veure obligat a emetre una disculpa pública on assegurava que no volia ofendre ningú amb les seves paraules i que no volia fer una relació "exclusiva".

Resolucions a les causes judicials contra Montse Venturós

19 de maig: L'Audiència de Barcelona reobre la causa contra l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, per no despenjar l'estelada de l'Ajuntament en dos períodes electorals. D'aquesta manera, l'Audiència estima la petició de la Fiscalia que va recórrer l'arxivament del cas dictat pel jutjat de Berga, que no va veure delicte en l'acció de l'alcaldessa.

Política municipal i 1-O

18 d'abril: L'alcalde de Manresa, Valentí Junyent (PDeCAT), força la retirada de la primera tinent d'alcalde, Mireia Estefanell (ERC), del govern municipal de coalició. El motiu és la pèrdua de confiança generada arran de les gravacions fetes al coordinador organitzatiu del PDeCAT, David Bonvehí. Presumptament, Estefanell és l'autora d'una gravació que es va fer a Bonvehí en un esmorzar del PDeCAT al Bages, en què el diputat va apostar per presentar un "candidat autonomista" a les eleccions al Parlament del 27-S si el procés acabava fracassant. Estefanell estava dinant al mateix restaurant amb l'excandidat dels republicans a Manresa, Pere Culell.

1 d'octubre: El referèndum de l'1 d'octubre acaba amb violència policial a diversos municipis de les comarques del Bages i l'Anoia. Una cinquantena d'afectats presenten una denúncia col·lectiva contra les càrregues policials de la mà del Col·legi d'Advocats de Manresa, que ofereix als ferits assessorament gratuït. A finals de novembre, el Jutjat d'Instrucció número 2 de Manresa inicia la investigació de les càrregues de l'1-O i cita a declarar com a investigats algunes de les persones que van adherir-se a la denúncia col·lectiva com ara l'alcalde de Fonollosa, Eloi Hernàndez, i el regidor d'ERC de Sant Joan de Vilatorrada Jordi Pesarrodona.

La Patum de Berga, al punt de mira

21 de gener: La comparsa dels Plens de la Patum expulsa tres dels seus membres acusant-los de traïció. Aquestes persones suposadament havien demanat que es revisessin els estatuts segons els quals es regeix la festa per fer-la més transparent i democràtica. Aquest fet va generar un conflicte tant a l'interior de la colla com en el conjunt de la festa, de manera que l'Ajuntament de Berga va decidir intervenir-hi. Com a mesura excepcional, el consistori va organitzar un sorteig per repartir els salts de Plens de Patum de l'any 2017amb l'objectiu que a la festa del 2018 ja hi hagi uns nous estatuts que defineixin el repartiment dels salts.