28 de desembre de 2017
28.12.2017
40 Años
40 Años

«Acabarà venint turisme internacional perquè el Bages té molt potencial»

Benjamí Fortuny és tècnic de Bages Turisme, l'ens que ha elaborat un pla perquè la comarca esdevingui una destinació turística de primer ordre

28.12.2017 | 17:10
Benjamí Fortuny al departament de Turisme del Consell Comarcal

Bages Turisme, l´ens que porta a terme la planificació i gestió turística de la comarca sota el lideratge del Consell Comarcal i l´Ajuntament de Manresa, acaba de presentar el seu Pla Estratègic, un document que serà el full de ruta per al desenvolupament turístic de la comarca els propers quatre anys. El tècnic de Bages Turisme, Benjamí Fortuny, ha viscut de primera mà l´elaboració del pla en contacte amb els diferents agents, públics i privats. L´objectiu és convertir el Bages en una destinació turística «en majúscules» amb el Geoparc Unesco com a segell distintiu i eix vetebrador de tota l´oferta.

El Bages fa ara un aposta definitiva pel turisme?

La primera línia del pla estratègic és definir clarament que el Bages vol ser turístic. Fins ara, la comarca jugava amb alguns municipis que feien una aposta però fins que no hi ha hagut Bages Turisme, englobant tots els municipis i agents privats, l´aposta comarcal pel turisme no era gaire clara.

El pla dibuixa el Geoparc com a eix vertebrador del turisme.

El Bages no s´identifica com una única destinació sinó que coneixem llocs interessants que en si mateixos són microdestinacions com Montserrat, Cardona, Sant Benet o Manresa. Són pols importants però que no estan connectats. Per tant, una de les directrius del pla és configurar la comarca com un conjunt de destinacions que, de manera coordinada, puguin definir una destinació Bages. I la millor eina de la qual disposem és el segell Unesco que ens dóna el Geoparc Mundial.

I amb aquest segell es vol englobar tot el territori.

Sí, per construir una destinació amb el relat del mar interior que ve avalat amb un segell Unesco. És la realitat del territori i no l´hem d´inventar, en aquest sentit aquest element és el més potent. S´ha de treballar perquè la suma de microdestinacions es visualitzi com una de sola, que és el Bages.

Aquest distintiu ha suposat l´empenta definitiva per al turisme al Bages?

Fa 10 anys era impensable que ens donarien un segell Unesco. És un impuls definitiu perquè en el moment que Unesco, que no ens deu res, determina que un territori concret com el Bages té un patrimoni singular de primer ordre mundial geològic vinculat a altres elements, i que mereix tenir un distintiu, ens ho ha de fer creure.

Però això no vol dir que l´oferta turística se centri en la geologia, no?

De la mateixa manera que un parc natural no va adreçat a biòlegs, tenim una deformació a pensar que el Geoparc està dreçat als geòlegs, i no és així. Quan hi ha un segell Unesco és un aval de qualitat. El tema del Geoparc no és incompatible amb res perquè és a dins del territori, tots en formem part i ens en podem beneficiar. A l´hora d´explicar el que tenim ho podem lligar amb la història d´un mar interior impressionant que en alguns casos té més pes i en altres menys però és el territori.

El pla preveu aprofitar el potencial de les destinacions estrella com Montserat o Cardona?

Bages Turisme ha de vendre els 30 municipis però és evident que no estan al mateix nivell turístic. Si vols ser una destinació has de saber què has de vendre, els motors. Hem d´aprofitar aquestes distincions per configurar una oferta integral i complementària, en el nostre cas amb un relat del mar interior i el segell Unesco.

I tot això com es tradueix a la pràctica?

Amb la creació de productes turístics. Està bé que alguns municipis ofereixin visites concretes però hem d´oferir experiències interessants al visitant. Perquè el potencial acabi sent una realitat ha d´haver-hi el pas de recurs turístic a producte turístic, allò que és visitable, consumible i explicable. Al Bages li falta fer aquest salt.

La diversitat és precisament el potencial del Bages?

Sí, però s´ha de saber treballar perquè també pot ser un problema. Diversificar pot ser quedar difús i no saber quin missatge adreces. És cert que tenim diversitat però al pla establim tres línies a l´hora d´explicar els recursos que tenim, que són natura, cultura i espiritualitat. Per a mi la ruralitat també té molta potència. El Bages, a 60 quilòmetres de Barcelona, no està posicionat en l´imaginari com una destinació rural, però té els elements per ser-ho.

Per tant, ser a 60 quilòmetres de Barcelona és un avantatge o un inconvenient?

És un avantatge, però sí que és veritat que la proximitat és un problema. Si algú vol fer una escapada de Barcelona va més lluny, a la Garrotxa, a la Cerdanya, al Ripollès... Podem ser una comarca interessant des del punt de vista de l´autenticitat i la ruralitat però és cert que l´escapada de ciutat t´obliga a sortir una mica més enllà. Però és evident que és un avantatge i la proximitat amb Barcelona és un pol atractor i pot ser una via d´escapatòria per als turistes internacionals que visiten la capital catalana.

Quin és el públic diana?

El públic objectiu primari és l´àrea metropolitana, que són quatre milions de persones que surten habitualment els caps de setmana. I hem de començar a preparar-nos ja que ha d´acabar venint turisme internacional perquè la comarca té molt potencial. Un turisme que busqui un segell Unesco a prop de Barcelona amb un relat diferent del de la costa.

La comarca es comença a creure que té aquest potencial?

Sí, ara el nivell de predisposició és màxim, s´ho creuen i hi volen apostar. Rebem trucades de gent que vol transformar masies en allotjament rural, és un canvi de tendència quan veus que tenen clar que es volen dedicar a l´activitat turística. També hi ha gent que no està en el sector que comença a incorporar-s´hi.

Tenen la implicació d´una bona part del sector privat amb Bages Impuls. La col·laboració público-privada és clau?

És que, si no, és impossible perquè el turisme com a tal el desenvolupen els privats. On dorms i on menges és privat, la majoria d´experiències vénen d´iniciatives privades. Hi ha ajuntaments potents que poden organitzar-se, com Cardona o Manresa, però normalment són iniciatives privades. El que hem de fer des del sector públic és endreçar, organitzar-nos i tenir un full de ruta.

En quin punt del recorregut ens trobem ara?

El turisme arribarà, ara no el tenim com a tal, aquest any és una mica el de l´eclosió. És difícil posar terminis perquè la comarca està consolidada gràcies als visitants de Montserrat, Cardona, Sant Benet o Manresa. La comarca és una potencia turística però la realitat és que la gent no està venint al Bages sinó a Montserrat, a Manresa o a Sant Benet. Ara hem de començar a fer que el Bages es vegi com una destinació turística.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2018 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18