El desdoblament de l'eix Transversal és una de les obres que el Tripartit va deixar en herència amb el sistema de pagament diferit, que, en el cas de les carreteres, s'ha popularitzat amb el nom de peatge a l'ombra. Sistema que, a grans trets, suposa que la constructora avança el cost de l'execució del projecte (en aquest cas van ser 752 milions d'euros) i que el Govern l'hi retorna amb una concessió per la qual li abona un cànon anual per vehicle que hi circula. A la pràctica, comporta un import final molt superior al cost real del projecte que, en el cas d'aquesta carretera, la Generalitat acabarà de satisfer el 2040.
Per alleugerir aquesta càrrega econòmica, els governs de la Generalitat posteriors al Tripartit han intentat aplicar dues fórmules que haurien de ser compatibles: el peatge per a camions, primer, i el rescat de la concessió, més recentment. En tots dos casos, però, han topat amb el govern de l'Estat, que no ha permès tirar endavant cap de les dues operacions que l'executiu català ha plantejat en els quatre últims anys.
Va ser a principi del 2012 quan la Generalitat va anunciar, per boca del llavors conseller de Territori, Lluís Recoder, que l'any següent afrontaria l'aplicació del peatge per a camions que recorressin tot l'eix Transversal (el que tècnicament es coneix com l'eurovinyeta), mesura que posteriorment es va ajornar per al 2014 però que es tenia coll aval que acabaria fent-se realitat. De fet, era una de les taxes que la Generalitat havia inclòs en el capítol d'ingressos d'aquell any i, fins i tot, en el document dels pressupostos es va arribar a concretar que s'aplicaria una quota de 13 cèntims per quilòmetre recorregut. Tres anys després, però, del peatge per a camions a l'eix Transversal ni se'n parla i la proposta sembla haver quedat tancada amb clau en algun calaix.
La mesura es va estroncar en topar de cara amb les reticències del govern central a aplicar l'eurovinyeta a Espanya (taxa que és vigent en països com Alemanya, Àustria, Portugal o Txèquia). La Generalitat requeria que l'Estat establís també el peatge per a camions a l'A2, ja que es tracta d'una via que es complementa amb l'eix Transversal com a corredor a Catalunya per al trànsit que circula entre Europa i la península. El govern de Madrid, però, mai no va atendre aquest requeriment i, el 25 de juny del 2014, qui llavors era conseller de Territori, Santi Vila, anunciava en seu parlamentària que no es faria efectiva aquesta implantació per la negativa de Madrid a acompanyar-la en el conjunt de l'Estat. Vila ho va anunciar en aquell moment en resposta a una pregunta de la diputada del PP Dolors Montserrat, actualment ministra de Sanitat. Montserrat va argumentar llavors que la normativa europea «no obliga a imposar la directiva i, per tant, Espanya no la incompleix; i, com que no la incompleix, no l'aplica perquè ara no és una mesura oportuna». Vila va recriminar l'argument afirmant que «tenim un problema, que és que Europa ens empeny, ens vol fer avançar, i Espanya ens frena».
Un rescat frustrat
El 23 de juny passat, el govern de la Generalitat va posar damunt la taula una nova mesura amb relació a l'eix Transversal que, segons argumentava l'executiu català, té com a objectiu fonamental reduir l'impacte econòmic que suposa l'acord de concessió d'aquesta carretera en les finances públiques. De fet, el que es plantejava dur a terme era una mesura tan contundent com un rescat de la concessió, amb la qual el Govern català calculava que, a la llarga, suposaria un estalvi financer d'uns 700 milions d'euros. L'operació tenia dos condicionants importants. D'una banda, una data límit, la del 31 de desembre, ja que el contracte que es va signar quan es va fer el desdoblament preveia la possibilitat que, en arribar al desè any de vigència de la concessió (que es complia aquest 2017), la Generalitat podia revertir-la pagant un import a l'empresa concessionària (Cedinsa). El segon condicionant era que l'havia d'autoritzar l'Estat. I en aquest punt la proposta se n'ha anat en orris.
La setmana passada se sabia que la Generalitat no podria fer efectiu finalment el rescat de la concessió de l'eix Transversal perquè el Govern central no havia donat resposta a la petició d'autorització de l'operació, que s'havia de carregar al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). El fet que no es pugui fer efectiu ara barra també el pas per al futur.
El departament d'Economia i Hisenda de la Generalitat estimava que la reversió del contracte tindria un cost d'uns 530 milions d'euros i que, inicialment, suposaria un impacte negatiu en el dèficit i el deute de la Generalitat. Però en els exercicis futurs -la concessió finalitza d'aquí a 23 anys- comportaria un important estalvi. Fins i tot, la Generalitat havia convocat un concurs per trobar una empresa que havia de dissenyar l'arquitectura financera per a l'operació. Concurs que va quedar desert.
