La història de la revolta que va posar fi al caciquisme a Artés, a principi de segle XX, ha quedat escrita en sis plafons repartits pel poble, que marquen els escenaris més significatius del fet històric. La Revolta dels Burots va tenir lloc el 2 de gener de l'any 1917, i durant el 2017 se n'ha commemorat el centenari amb múltiples activitats que van culminar ahir amb l'estrena d'una ruta senyalitzada de la revolta, que ajuda mantenir viva la memòria dels fets.

Amb la voluntat de conèixer el passat del poble, una cinquantena de persones van passejar-se ahir pels sis indrets de la vila que són escenaris clau per contextualitzar la Revolta dels Burots. A través de la veu de l'artesenc Gerard Girbau, el públic es va anar endinsant en el clima de repressió que es respirava al poble a principi del segle passat. «Comencem a reconstruir el record de la revolta a la plaça Vella, ja que és on es concentrava la vida a Artés en aquella època», explicava Girbau, mentre l'alcalde del poble, Ernest Clotet, retirava el llenç del primer plafó.

Girbau va destacar que l'antic complex industrial de Can Berenguer era el motor econòmic principal d'Artés, «ja que de 2.000 habitants, 700 eren treballadors de la fàbrica», va remarcar. Això afavoria el caciquisme per part dels gerents del complex tèxtil (els germans Berenguer), que posseïen el control econòmic de la majoria de famílies del poble.

Davant de les explicacions, el públic es mostrava interessat. Alguns comentaven que, a partir d'ara, es mirarien de manera diferent els racons del poble on s'anaven aturant. La plaça dels Escacs, l'antic complex industrial de Can Berenguer, l'església nova de Santa Maria o Cal Sitges són alguns dels punts senyalitzats. Però el que més va sorprendre el públic va ser l'explicació davant la plaça Nova, que va ser l'epicentre de la Revolta dels Burots. Gerard Girbau va explicar que el dia 2 de gener del 1917 les classes populars d'Artés es van revoltar contra els industrials i l'Ajuntament, ja que aquest pretenia aplicar un nou impost sobre els consums, que havia de ser recaptat pels burots (denominació que rebien tant el funcionari que havia de cobrar el tribut com les casetes de fusta on es recaptava l'impost). «La revolta va comportar la destitució del govern municipal i va trencar el monopoli de la fàbrica de Can Berenguer amb l'obertura d'una fàbrica cooperativa», va destacar Girbau.

«La vida social i econòmica del poble va canviar. Crec que estem recordant un dels fets que més han marcat la trajectòria d'Artés», va assegurar el veí Ramon Fornell. Tot i així, va lamentar que hi ha força gent del poble que encara no coneix la història. De fet, Girbau va destacar que hi ha gent gran d'Artés que no vol parlar de la Revolta dels Burots, ja que es va voler silenciar durant molts anys. «La gent sempre ha parlat d'aquesta història amb la boca petita», va explicar Girbau. Va comentar que si s'hagués fet un estudi sobre la revolta als anys 50, s'hauria pogut treure més informació a partir d'entrevistes a testimonis del fet històric. Tot i així, l'alcalde d'Artés, Ernest Clotet, va destacar que, a través de les diferents activitats que s'han organitzat durant el centenari, la història s'ha popularitzat.

Al llarg del 2017, Artés ha acollit diversos actes per recordar la Revolta dels Burots, entre els quals l'estrena d'un itinerari basat en la revolta, la presentació del llibre Dos de Janer de 2017. La revolta dels Burots a Artés, a càrrec d'Adrià Cases, i l'elaboració d'un documental que ha tingut la participació de diversos veïns, que han volgut fer reviure la història i no deixar-la caure en l'oblit.