La Comissió Europea considera que la situació actual de la mineria al Bages continua causant «greus problemes mediambientals» al territori per culpa de l'activitat extractiva de potassa que es fa a Sallent i a Súria. Per aquest motiu, La CE ha enviat a l´Estat espanyol el que tècnicament es coneix com a dictamen motivat en relació a la situació dels residus salins, els runams, que hi ha en aquestes dues poblacions.
En aquest sentit, Brussel·les considera que la Generalitat ha de vetllar perquè les instal·lacions de residus de la indústria extractiva minera compleixin plenament la Directiva que regula aquest àmbit (2006/21/CE), i que s'han d'aplicar les mesures necessàries per millorar la qualitat de l'aigua de la conca del riu Llobregat, tal com exigeix la Directiva marc sobre l'aigua (200/60/CE).
Les autoritats espanyoles tenen ara dos mesos per donar les seves explicacions i, en cas que la resposta no satisfaci la CE, Brussel·les podria presentar aquest cas davant del Tribunal de Justícia de la UE.
Aquest requeriment és un pas més en el procediment d'infracció iniciat fa tres anys i mig arrel de la denúncia presentada un any abans per l´advocat sallentí Sebastià Estradé. L´organisme europeu va anunciar formalment el juliol del 2014 que havia obert un procediment sancionador a l´Estat espanyol per possible infracció de les normatives europees que regulen el tractament de residus en el cas dels runams salins del Bages. En aquell moment ja s´instava el govern d´Espanya que exposés els seus arguments sobre la situació d´aquests dipòsits, ja que la comissió hi veia indicis de delicte.
En el decurs de les indagacions fetes, el comissionat europeu de Medi Ambient va considerar que els runams podrien estar infringint una segona directiva europea, en aquest cas la de l´aigua, pels efectes (contaminació per salinització) que podrien tenir sobre rius i aqüífers les escorrenties dels materials dipositats. En aquest cas també es requeria a l´executiu espanyol que exposés els seus arguments de defensa sobre una situació -la dels runams- que l´organisme europeu considera que presenta aspectes sensibles d´incórrer en una possible infracció. A partir dels arguments que li va exposant l´Estat espanyol i de les indagacions que ha seguit fent la Comissió, l´ens europeu determinarà si trasllada o no l´expedient a la via contenciosa.
Demandes no satisfetes
El pas que ha fet ara la Comissió és una fase encara precontenciosa, però és un darrer avís a que el cas pugui arribar al Tribunal de Justícia de la UE. Segons han explicat fonts de la comissió, en aquesta etapa l'objectiu és que l'Estat -en aquest cas l´espanyol- compleixi voluntàriament amb les mesures necessàries per ajustar-se al dret comunitari.
Si, davant d´aquest nou requeriment que fa ara, l´organisme europeu considera que continua sense rebre una resposta satisfactòria, és quan presenta denúncia amb relació a l'Estat presumptament infractor davant del Tribunal de Justícia de la UE i demana, si s'escau, la imposició d'una sanció econòmica. Tanmateix, es pot produir un arxivament del cas en qualsevol moment del procés, tant en l'etapa precontenciosa com al final de la contenciosa. Les mateixes fonts també subratllen que l´objectiu d´aquests processos «no és arribar al contenciós i a la imposició de sancions», sinó aconseguir que hi hagi ja abans «una correcció de la infracció».
ICL es defensa
El grup ICL -matriu d'Iberpotash- creu que la Comissió Europea (CE) no disposa de dades «actualitzades» sobre la situació de l'activitat minera al Bages, ja que, segons han explicat fonts de l'empresa a l'agència ACN, en els darrers cinc anys «les coses han canviat molt». Per ICL -que considera que es tracta d'un «conflicte entre Estats» i, per tant, ells no són part activa en el procés-, un cop la CE «actualitzi la informació i vegi les inversions que s'han fet els darrers anys veurà que aquesta situació no obeeix a la realitat actual». De fet, fonts d'ICL asseguren que «avui en dia tothom reconeix la millora de la qualitat del riu Llobregat, i així ho marquen també els indicadors». L'empresa també subratlla que cada any inverteixen 9 milions d´euros en qüestions mediambientals i que hi ha en marxa un pla de restauració del Cogulló de Sallent que «ha estat beneït també per les entitats ecologistes».
