El departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca portarà a terme aquest any un pla pilot de control de la població de senglars, ja que s'ha determinat que és una de les àrees on se n'ha accentuat la proliferació, dins una problemàtica que és general. Segons va explicar ahir la directora general de Gestió del Medi, Montse Barniol, aquest pla -que el 2017 ja s'ha dut a terme en altres comarques, com ara Osona- analitza quines són les zones més sensibles amb la recollida d'informació de fauna i, «una vegada coneixem la realitat i les densitats», concretar «amb caçadors i pagesos quines accions duem a terme conjuntament amb l'administració per ser més efectius a l'hora de controlar aquesta població». Barniol va detallar aquest compromís -recollit dins de les accions d'un Pla de Prevenció de Danys i Riscos de la Fauna Salvatge que es treballa des del 2016- en el marc d'una jornada que va tenir lloc ahir a Món Sant Benet per promoure la cuina del senglar (vegeu desglossat).

Estudis recents estimen en uns 140.00o exemplars la població de senglars que hi hauria a Catalu-nya, amb densitats que en algunes àrees, sobretot a Girona, arriben a ser de 20 caps per quilòmetre quadrat. Al Bages, a l'àrea del parc natural de Sant Llorenç del Munt, les darreres estimacions situen aquesta densitat a prop dels 10 exemplars per km2. Els darrers anys s'està arribant a caçar fins a 60.000 peces a tot Catalunya.

Barniol va explicar ahir, en el decurs de la jornada, que per combatre aquest creixement descontrolat s'estan fent accions en diverses direccions en l'àmbit general, sobretot direccionades a facilitar la tasca dels caçadors. Una de les que s'estan acabant de concretar és un nou decret, que es calcula que entrarà en vigor en un termini d'entre sis i vuit mesos, sobre la comercialització de la carn de caça. Un dels aspectes en què es treballa és en la creació de punts logístics de recollida de senglars, propers als llocs on fan batudes els caçadors, perquè aquests els puguin dur a aquests centres, on se'n faria un primer tractament i retirada de les vísceres, i a partir d'aquí comenci un recorregut de comercialització del qual se'n pugui seguir tota la cadena de manipulació, «perquè el que ens preocupa sobretot és la garantia de la salut i que no s'abandonin vísceres al bosc, que podrien ser un focus de transmissió».

De moment, en aquest sentit, una primera mesura que s'ha començat a emprendre com a suport a les colles de caçadors ha estat la ubicació de set contenidors en punts propers a batudes per als residus derivats d'aquesta caça, les vísceres. Se n'han posat al Montseny, als Hostalets de Bale-nyà, Girona i Rialp, i estan pendents d'instal·lar-ne a Ribes de Freser i Collserola.

Tot i que ja ha avisat que és impossible posar-ne per a cada colla de caçadors, ja que n'hi ha a tots els municipis de Catalunya, l'administració estudia, d'acord amb aquestes entitats, on col·locar-ne uns quants més.

L'administració es farà càrrec de la destrucció d'aquests residus, que fins ara requeia en les agrupacions de caçadors.