El Moianès va ser l'única comarca de casa nostra que el 2016 va registrar un augment de la població estrangera. El 2017, ha mantingut la tendència a l'alça i s'hi han afegit les dues comarques més poblades de l'àrea d'influència d'aquest mitjà: el Bages i l'Anoia. Tot i que parlem d'augments de poc més de l'1%, és un fet significatiu si tenim en compte que en el primer d'aquests dos casos s'acumulava una trajectòria de quatre anys de descensos de la població estrangera, i en el segon, de sis. El creixement del Moianès és, de fet, la tercera comarca on la immigració creix més en relació a l'any anterior en termes relatius (el 2,4%), per darrera del Barcelonès i el Ripollès.

Pel que fa als descensos, on és més accentuat en termes relatius se situa per sobre del 5% al Berguedà, el Solsonès i l'Alt Urgell, però on fa més temps que cau és a la Cerdanya, des del 2009.

L'Anoia i el Bages són les dues comarques de casa nostra on hi ha una nacionalitat clarament més predominant entre la població estrangera, la marroquina. En tots dos casos, les persones originàries d'aquest país suposen més del 40% dels immigrants de les respectives comarques, i a l'Anoia gairebé equivalen a la meitat. De fet, el Marroc és el país d'origen de la població estrangera preponderant en quatre de les set comarques de l'àrea de Regió7. A banda de les dues abans esmentades, també està al capdavant del Berguedà i el Solsonès.

El Moianès, en canvi, és la que presenta una major disgregació de països d'orígen, ja que el que és majoritari entre la població estrangera (Mali) suposa tot just el 18,5% del total. També es detecta una estabilitat d'aquestes nacionalitats en el conjunt de les comarques, ja que en relació a l'any anterior hi ha poques variacions. Les que encapçalen cada comarca ja eren les preponderants un any abans.

Al Bages, el canvi més important és que la senegalesa ha passat a ser la quarta nacionalitat més representada i ha desplaçat al cinquè lloc la població d'Ucraïna. Al Berguedà, les persones vingudes de la República Dominicana han desplaçat de la cinquena posició els de Colòmbia. I al Moianès els romanesos escalen al segon lloc i en desplacen els equatorians, que també es veuen superats per la població provinent de l'India.

Més d'1 milió d'estrangers a Catalunya

La població de nacionalitat estrangera resident a Catalunya és d'1.041.362 habitants a 1 de gener de 2017 i representa el 13,8% del total de la població. El nombre d'estrangers ha augmentat en 17.964 persones en relació amb un any enrere, xifra que representa un increment interanual de l'1,8%, després de quatre anys consecutius de disminució.

Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), hi ha 17 comarques que registren increments de la població estrangera. A totes aquestes comarques, excepte el Barcelonès, la Segarra, el Gironès i el Pla de l'Estany, els percentatges de població estrangera són inferiors a la mitjana catalana.

A Catalunya, la comunitat marroquina és la més nombrosa, amb 207.082 persones, que equival a la cinquena part del total d'estrangers (19,9%). El segon lloc l'ocupa la població de Romania, amb 89.071 persones (8,6%); seguida de la població xinesa, amb 57.239 (5,5%); la italiana, amb 51.761 (5,0%) i la pakistanesa, amb 44.202 (4,2%). En relació amb l'any anterior destaca l'increment de la població veneçolana, que augmenta un 26,5% i arriba a les 12.982 persones residents, i el de l'hondurenya, que augmenta un 16,9% i arriba a les 27.907 persones. D'altra banda, es constaten disminucions de població de les nacionalitats amb més presència, la marroquina (-2,0%) i la romanesa (-2,0%), però les que mostren els majors descensos en termes relatius són Equador (-6,9%) i Bolívia (-6,4%). El perfil de la població estrangera a Catalunya correspon a una població jove, amb una alta proporció en edats laborals (el 80,6% dels estrangers té entre 15 i 64 anys).

La població estrangera menor de 15 anys representa el 13,8% del total de la població d'aquestes edats. Tot i això, en algunes comarques el pes d'aquest grup arriba a valors elevats, com a la Segarra, on un terç de la població infantil i juvenil és estrangera. En aquest sentit també destaquen les comarques de l'Alt Empordà (23,0%), el Pla d'Urgell (21,9%), l'Urgell (21,2%), el Gironès (20,5%) i la Ribera de l'Ebre (20,1%), on un de cada cinc menors de 15 anys és estranger.

La població estrangera entre 15 i 64 anys representa el 16,9% del total de la població d'aquestes edats. Les comarques de la Segarra (29,8%) i l'Alt Empordà (26,6%) registren els valors més alts amb més efectes en les estructures d'edats.

Finalment, el grup d'estrangers de 65 anys i més, tot i que ha experimentat un alt creixement els darrers anys, és encara el menys nombrós: representa el 2,8% del total de la població d'aquestes edats. Cal destacar el cas de les poblacions de l'Alt Empordà, en què el 15,5% dels majors de 64 anys són de nacionalitat estrangera i les del Baix Empordà, amb el 9,6%.