El canvi de cicle en el creixement vegetatiu (relació entre morts i naixements) al Bages ja és un fet. El balanç s'ha tornat a situar en saldo negatiu després de 12 anys durant els quals la proporció va ser a l'inrevés. Una tendència que dibuixa un línia molt paral·lela amb el període de bonança econòmica i d'esclat immigratori que es va viure a mitjan dècada passada, i de la posterior crisi econòmica.

Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), el 2015 i el 2016 (els últims dos anys dels quals es disposen les dues dades definitives), el nombre de defuncions va tornar a superar el de naixements, una situació que no es donava des del 2002, tot i que feia uns quants anys que s'insinuava aquesta tendència.

El 2014 les dues dades ja es van situar gairebé a un mateix nivell, però la xifra de natalitat encara va aguantar lleugerament per sobre de la de defuncions (+38). En canvi, els dos anys posteriors, com dèiem, la xifra de defuncions ja ha estat superior, amb sengles balanços negatius del creixement vegetatiu: -131 el 2015 i -94 el 2016.

El 2010 es pot considerar un any clau pel que fa al creixement natural al Bages. Va ser quan es va assolir el rècord de la darrera dècada pel que fa a naixements, que a més va coincidir amb el període anual en el qual van morir menys persones. El resultat va ser un saldo positiu de 559 bagencs, el més ampli d'aquests 12 anys de registres positius.

A partir del 2010, però, la línia blava (la que en el gràfic marca els naixements) va experimentar una caiguda progressiva, tot i que encara va repuntar el 2012. Va ser precisament després d'aquella punta màxima que hi va haver la baixada més gran d'un any a l'altre. En concret, el 2011, el nombre de naixements va baixar el 12% (de 2.165 a 1.907; és a dir, 258 menys en només 12 mesos). El 2012 es va recuperar una mica, però va ser com un miratge, ja que el nombre descendiria el 2013 i el 2014, darrer any complet tancat.

La tendència a la baixa del nombre de nascuts no ha anat acompanyada d'un descens de la mortalitat, que sempre s'ha mantingut més estable en el temps. Això ha fet que el creixement natural de la comarca dels darrers sis anys hagi estat cada cop més baix, fins arribar finalment a invertir-se el 2015 i el 2016.

Des d'aquell registre màxim del 2010, la davalla de naixements ha estat del 25%. En concret, 567 naixements menys són els que es van registrar el 2016, en comparació de sis anys enrere.

Entre les causes que poden explicar la baixada de naixements, que és, de fet, la principal culpable que avui els termes s'hagin invertit es poden apuntar dos factors que es complementen.

Un, la crisi econòmica, que fomentaria la renúncia dels pares a tenir més fills i a la decisió de retardar l'arribada d'un nadó a casa. L'altre factor, que també té l'arrel en la crisi, és el retorn de població immigrada, que ha aportat bona part dels naixements, al seu país d'origen.