Els escolanets de Montserrat van mostrar ahir la quotidianitat i alhora el silenci que es respira a cada racó de l'Escolania, el lloc que s'ha convertit en una segona casa per a ells. Una trentena de famílies interessades en el projecte van recórrer les dependències de l'edifici acompanyats pels escolans. La importància de la música i de la convivència en aquest espai es percep de seguida.
La presència de la muntanya de Montserrat emmarcada a cada finestra de l'Escolania, les piles de llibres de partitures i els instruments antics converteixen la música i la naturalesa en els protagonistes de l'edifici. Un dels escolanets, Joan Boixadera, guiava una família de Barcelona pels passadissos. Els pares volen convertir els més petits de la família en escolans, i aquests es miraven el lloc amb curiositat i il·lusió.
«Em pregunto quantes hores destineu als ensenyaments generals», va demanar el pare de la família, Ignasi Miranda. L'escolanet va explicar que destinen quatre hores a les matèries generals i a la tarda fan tres hores de música. «En algunes matèries no dediquem tantes hores com la resta de nens, però només som una desena d'alumnes a l'aula i això facilita l'aprenentatge», va explicar Joan Boixadera. De fet, el prefecte de l'Escolania, el pare Efrem, va fer referència a la importància de la música (els escolans aprenen a tocar com a mínim dos instruments d'orquestra), «però el que aprenen més és a conviure». Durant el seu temps lliure, els escolanets disposen d'una sala amb una taula de ping-pong, un futbolí i també un Scalextric.
Pels passadissos hi ha fotografies dels llocs on han viatjat els escolanets en les gires que han fet. «He estat a Hongria, Alemanya, Portugal i, fins i tot, als Estats Units», va explicar l'escolà. El pare Efrem va destacar que l'Escolania difon la música de l'Escola Montserratina arreu del món, però també toquen cançons populars catalanes.
L'escolanet va ensenyar a la família de Barcelona la seva habitació. A la tauleta de nit, hi té una figura de la Moreneta i una fotografia de la família. «Et va costar adaptar-te a estar lluny de casa?», va preguntar la mare de la família, Montse Roset. L'escolà va dir que hi va arribar sense conèixer ningú però que, de seguida, es va sentir acollit. «M'inquieta pensar que si el meu fill entra a l'Escolania no sempre podré estar al seu costat quan ell estigui trist», va confessar la mare. «Hi ha educadors i psicòlegs que ens ajuden. En el fons, això és com una casa i els pares poden venir a veure'ns», va destacar l'escolà.
La família de Barcelona espera poder dur els seus fills a l'Escolania, però abans els infants hauran de fer unes proves de selecció, ja que cada any entren una dotzena de nens però se solen presentar-ne el doble.
