La jutge rebutja citar com a imputats els caps de la Guàrdia Civil que van actuar l'1-O al Bages

La magistrada, Maria Teresa Rodríguez, del Jutjat d'Instrucció 2 de Manresa, ha desestimat d'aquesta manera una petició presentada aquesta setmana pel Col·legi d'Advocats manresà, que és qui va impulsar la denúncia col·lectiva contra les càrregues, en representació dels 50 ferits que van causar a Sant Joan, Callús, Castellgalí i Fonollosa.

El Col·legi d'Advocats demanava que els comandaments que van dirigir els operatius siguin citats al jutjat en qualitat d'investigats (que és el terme amb què es coneix actualment la figura d'imputat), i no pas com a testimonis. Aquesta condició, la testifical, és la que han tingut fins ara els guàrdies civils de les comitives judicials que han declarat davant de la jutge, unes declaracions que han servit per identificar els caps reals dels dispositius, que són els següents que passaran pel jutjat.

No obstant això, la jutgessa ha descartat la petició del Col·legi i ha decretat que els caps policials compareguin igualment com a testimonis. La decisió de la jutge ha estat immediata, ja que les primeres citacions de comandaments estan previstes per a dilluns que ve, 12 de març.

Indicis contra els caps policials

El Col·legi d'Advocats argumentava la necessitat d'imputar els caps policials per garantir el seu dret a defensa, per tal que estiguin acompanyats d'un advocat, requisit que no és necessari quan es compareix al jutjat com a testimoni. El Col·legi considera que hi ha prou indicis que apunten que els comandaments identificats van ordenar les càrregues i que poden ser investigats pels delictes de lesions i contra els drets fonamentals, que són els delictes recollits en la denúncia inicial.

Però la jutgessa de Manresa no ho veu igual. En la seva resolució, notificada ahir, la magistrada assegura que, de moment, «no s'ha fet cap valoració jurídica» sobre les actuacions que poguessin ser constitutives de delicte, malgrat que el Col·legi d'Advocats, en la seva denúncia, ja qualificava els fets com a possibles delictes de lesions i de vulneració de drets fonamentals. «Creiem que sí que hi ha hagut temps, i prou base sòlida, per haver fet aquesta anàlisi jurídica», lamenta David Casellas, del Col·legi d'Advocats. «És un mal raonament, si tenim en compte que la jutge sí que ha fet l'anàlisi jurídica per cridar com a investigades altres persones», afirma.

L'altre argument esgrimit per la jutge és que, de moment, no s'han identificat els autors concrets dels fets suposadament delictius. És a dir, que, en cas que la Guàrdia Civil hagués incorregut en un abús de força, ara per ara «no hi ha indicis de cap ordre directa ni de cap actuació concreta» de cap dels comandaments identificats.

Per al Col·legi d'Advocats de Manresa, aquest argument de la jutge és «decebedor». I és que, segons Casellas, «els agents que han declarat fins ara han deixat claríssim que les decisions sobre l'ús de força depenien dels caps dels dispositius». A més, en els vídeos visualitzats davant de la jutge, «és evident la participació dels comandaments en l'inici i en el final de l'ús de la força. La seva gestualitat evidencia que algun tipus d'ordre estaven donant».

Les primeres declaracions

Tot i així, en la seva resolució, la jutge no descarta acabar imputant els caps policials «com a conseqüència de les seves declaracions com a testimonis, si es desprèn que la seva participació pot ser constitutiva d'algun delicte». En cas que sigui així, la jutge aturarà els interrogatoris i ordenarà que els comandaments compareguin un altre dia com a imputats.

Els primers comandaments a declarar, dilluns, seran, d'una banda, el tinent de la Guàrdia Civil que va dirigir els dispositius de Fonollosa i de Castellgalí i, de l'altra, el capità que va liderar l'operatiu de Callús. El 23 d'abril ha de declarar el tinent del grup que va actuar a l'escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada. Finalment, el 21 de maig estan citats els dos capitans dels dos Grups de Reserva i Seguretat que van intervenir a l'IES Quercus de Sant Joan.