Faiza El Amrani reuneix totes les característiques del perfil mitjà dels usuaris del Servei de Primera Acollida al Bages. És una dona adulta (té 33 anys) d'origen marroquí. El Amrani va arribar a Catalunya als 22 anys. Després de viure a Sant Feliu Sasserra, l'any passat es va traslladar a Artés. «Hi anava al metge, a tramitar documents, a comprar... així que hi vaig acabar venint a viure», explica.
Al mateix temps, El Amrani assegura que va notar diferència amb el canvi d'aires: «A Sant Feliu em va costar una mica més perquè és més petit». Al principi, un dels impactes més gans per a ella va ser el fet de conèixer la situació política de Catalunya i Espanya, diu: «Jo venia a viure a Espanya, però vaig descobrir tot el tema de Catalunya. Ara he d'aprendre castellà també, però això és una cosa que al Marroc també passa, perquè allà tenim 3 o 4 idiomes».
Tot i això, la marroquina diu que sempre s'ha sentit ben tractada a Catalunya, on ha conegut gent «de tots els països», i que ja a Sant Feliu «practicava el català amb una amiga». També en aquesta primera etapa ja feia cursos per conèixer l'idioma, i el seu interès per integrar-se anava encara més enllà: «En el meu temps lliure, anava a la biblioteca a llegir per aprendre vocabulari».
Però encara no en tenia prou, i un dia va decidir a anar personalment a l'ajuntament d'Artés per informar-se de les possibilitats que podia aprofitar per millorar el seu nivell de català. Va ser llavors quan li van presentar el Servei de Primera Acollida que ofereix el Consell Comarcal del Bages, i no va dubtar a apuntar-s'hi en cap moment.
Satisfacció amb el programa
Quan Faiza El Amrani s'ho mira amb perspectiva, només té bones paraules per al serrvei: «No canviaria res del curs. Els professors, els grups, els mòduls... tot em sembla perfecte», assegura. Especialment bons són els horaris, tant per a ella com per a la resta d'usuaris, ja que es fa el que va millor a la majoria. Així, el mòdul C el feia un dia a la setmana de 9 a 12, horari ideal per a El Amrani, ja que «els nens eren a l'escola». I és que aquesta dona d'origen marroquí té tres fills, tots nascuts aquí (tenen 5, 6 i 10 anys) i això també l'ajuda a millorar: «Ells sempre han anat a l'escola aquí a Catalunya, i parlen el català perfectament. A vegades a casa m'ensenyen coses, em corregeixen...».
Pel que fa als altres mòduls, la dinàmica era la mateixa però amb menys hores, dues a la setmana, i s'organitzaven classes d'entre 10 i 12 persones i allà hi feien fitxes, treballaven amb mapes, miraven vídeo, i fins i tot hi feien activitats especials com portar menjars tradicionals i posar-los en comú.
Gràcies a tot això, ara El Amrani ha notat millores en coses quotidianes com anar a comprar: «Abans havia de demanar les coses per gestos, i si podia, simplement agafava el producte i pagava, sense preguntar res», explica, de la mateixa manera que també tenia problemes amb altres petites accions com agafar el transport públic o comunicar-se amb el metge en una consulta.
Llegir i buscar feina, bàsic
A part de millorar el català, Faiza El Amrani destaca el mòdul laboral: «Abans de fer-lo no sabia com posar-me a buscar feina», afirma, i en canvi ara ho té molt més clar: «Em van ensenyar com fer un bon currículum i ara l'Ajuntament m'està ajudant a buscar feina». I no només això, sinó que ara la marroquina també té més autonomia per gestionar documents necessaris: «Animaria a tothom a apuntar-se al servei, és molt útil també per poder llegir els papers importants», certifica.
