La producció de sal vacuum a Súria es concentrarà en la seva totalitat dins les actuals instal.lacions que Iberpotash té en aquest municipi, i on ja s'ha construït i hi ha en funcionament la primera de les plantes de fabricació. La Comissió d'Urbanisme de la Catalunya Central de la Generalitat ha formalitzat aquest dimecres la segona aprovació inicial del Pla Director Urbanístic (PDU) de la Mineria del Bages que té com a canvi de més envergadura respecte de la que es va fer l'octubre del 2016 la previsió de la segona de les plantes a l'interior del recinte miner, i no al polígon de la Pobla Sud, que és on el situava el primer document.
L'altra novetat rellevant és la incorporació de Cardona al pla director, també com a municipi miner, ja que inicialment no s'hi havia previst. En aquella aprovació inicial del 2016, el PDU arribava a preveure espais urbanístics fins a un total de quatre plantes de sal vacuum, per si era necessari (a banda de la ja construïda, en preveia dues al polígon de la Pobla Sud i encara una quarta, si calia, a Callús).
Amb el document aprovat aquest dimeres i els nous càlculs de producció que s'han fet en els darrers mesos, la producció de sal vacuum quedaria fixada en les dues plantes previstes a l'interior del recinte miner, més una tercera (també en aquestes instal.lacions) de trituració, com la que també es projecta a Sallent.
Inicialment, el PDU apostava per emplaçar aquesta segona planta al sector de la Pobla Sud de Súria, situat al sud de la C-55 i a tocar del terme municipal de Callús, amb una superfície de gairebé 166.000 m2. No obstant, l'empresa ha justificat la possibilitat de construir-la a tocar de les actuals instal·lacions, reduint així el consum de nou sòl i compartint processos.
Dins d'aquesta mateixa àrea, a més, es classifica un nou sector d'interès supramunicipal amb una superfície de 73.035 m2, dels quals 46.736 es destinaran als usos miners. L'àmbit ja disposa de tots els serveis urbanístics bàsics i, per tant, no precisa d'obres de connexió externes. Atès que es planteja com una ampliació de l'àrea ja ocupada, es beneficiarà dels accessos viaris i ferroviaris existents. Part d'aquest nou sector, que ara acull un aparcament de camions, es destinarà a equipaments i espais lliures.
El pla director formula una sèrie de criteris per millorar la integració paisatgística del conjunt. Així, obliga al tractament ambiental de les vores de tot el sector, especialment de la façana a la riera del Tordell i a la carretera C-1410z, i estableix criteris i recomanacions per al de les instal·lacions existents.
El PDU inclou els municipis Súria, Sallent i Balsareny, on es preveuen actuacions urbanístiques concretes, i Callús, Manresa, el Pont de Vilomara, Sant Fruitós del Bages, Talamanca, Sant Joan de Vilatorrada i Santpedor, que podrien acollir infraestructures de pas, bàsicament de subministrament d'aigua, i actuacions de restauració ambiental. En el document s'hi afegeix Cardona, sobretot després que Ercros hagi deixar el runam vell a mig explotar. El director general d'Urbanisme, Agustí Serra, ha argumentat que la seva inclusió «incrementarà la coherència i la visió de conjunt del Pla director, que abastarà tots els municipis que allotgen qualsevol tipus activitat minera a la comarca».
El pla urbanístic manté la prioritat de la restauració dels runams salins de Cardona, Sallent i de Súria. Així, condiciona l'increment de la producció a l'existència d'aigua suficient per restaurar els dipòsits de la Terrera Vella (Cardona), la Botjosa i el Cogulló (Sallent).
Aquesta retirada prevista de l'activitat a Sallent i a Balsareny a partir de 2020 fa necessari estudiar els nous usos per als sòls que fins ara acollien activitats mineres. El pla proposa ampliar els usos industrials amb els turístics, però no determina l'ordenació concreta que tindran aquests espais, només formula directrius que el planejament municipal haurà de tenir en compte. Seran els ajuntaments, en aplicació del principi d'autonomia municipal, els que la concretaran.
El PDU es va aprovar inicialment per primera vegada l'octubre de 2016 i es va sotmetre a informació pública. Durant aquell període es van rebre 15 informes de diversos organismes i 38 escrits d'al·legacions. Fruït de l'estudi d'aquelles al·legacions i dels plans de futur exposats per l'empresa concessionària de l'explotació de potassa, Iberpotash, filial d'ICL Iberia, s'han realitzat canvis rellevants en el document que han fet considerar la necessitat de portar a terme aquesta segona aprovació inicial.
