L'esperit reivindicatiu es va bar-rejar amb el festiu ahir a les caramelles de Súria. En el final de festa que va tenir lloc a la plaça de Sant Joan va sonar Els segadors mentre desenes de persones mostraven cartells en què es podia llegir «Llibertat per als presos polítics». Fins i tot alguns grups es van atrevir a introduir en el repertori cançons amb lletra que feia referència a la situació política del país. Súria, capital de les caramelles, va viure ahir una altra jornada de Pasqua amb milers de persones pels car-rers amb un increment de visitants d'altres localitats.

Diumenge de Pasqua va coincidir amb els sis mesos de la celebració del referèndum de l'1-O, i per aquest motiu hi havia cançons que en feien referència i molts dels caramellaires exhibien llaços grocs a la solapa en les seves cantades pels carrers de la població. De fet, algunes de les lletres de les caramelles de Súria ja fan referència cada any a l'actualitat nacional, a banda de la més local, amb un to satíric, i les inclouen en el repertori juntament amb les més tradicionals, que parlen de la Pasqua de Resurrecció i de la primavera.

Les agradables temperatures van propiciar que ahir hi haguessin més visitants d'altres poblacions al municipi bagenc, que ja l'any passat va notar un increment de forans per escoltar les caramelles de Súria. «Tenim un punt d'informació ubicat a la plaça de Sant Joan, i al llarg del matí i migdia hi ha hagut persones s'hi han apropat demanant on estaven cantant els grups», deia la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Súria, Montserrat Juncadella.

Una festa de tot el poble

Les caramelles de Súria van demostrar un cop més el seu poder d'involucrar bona part del poble amb vuit colles que aglutinaven unes 900 persones, que ahir van entonar les cançons tradicionals de Pasqua pels carrers. A la colla infantil del Foment Cultural tenien cantant la nena més petita. «En el nostre grup hi ha una nena de dos anys i mig, la més petita que recordi jo que ha participat en les caramelles», destacava Maria Alba Castellà, la coordinadora del grup, integrat per un centenar de nens i 50 pares.

Com a contrapunt, a la coral La Llanterna, creada el 1889, hi havia Josep Maria Laso, que als 73 anys hi continua cantant i hi participa des que en tenia 20. «Ho faig perquè és un dia especial per al poble, i abans poques distraccions més hi havia», recordava.