Dues carrosses engalanades de verd i groc van entrar ahir al migdia a la plaça de l'Ajuntament per assistir a la cloenda d'unes caramelles que, en aquesta ocasió, tenien un caràcter especial: fa 130 anys que se celebra la festa de forma ininterrompuda i Sant Vicenç de Castellet ho va celebrar amb els cants i els balls de la Coral Nou Horitzó (de l'Associació Musical Castellet) i l'Esbart Dansaire Santvicentí. Ambdues entitats portaven tot el matí voltant pel poble amb els vehicles en els quals no hi faltaven els símbols de suport a la llibertat dels presos polítics.

Tot i que ahir no tenia una participació directe en la celebració, una part del protagonisme també va correspondre a la Societat Coral l'Estrella, que l'any 1888 va posar en marxa el bon costum de cantar caramelles. Des d'aquella data fundacional, i fins al 2015, el cor va respondre a la cita del Diumenge de Pasqua. «Avui ja no tenim cor perquè no hi havia ningú, però no descartem tornar-lo a crear més endavant», va explicar Valentí Carrera, president d'una associació que, tot i l'absència de cantaires, acull grups de teatre, màgia i altres activitats.

En un dels primers dies autènticament primaverals de l'any, un centenar i mig de joves de totes les edats -meitat del cor i meitat de l'esbart- van confluir al davant de la Casa de la Vila per regalar als assistents la cloenda del cap de setmana, a la qual també s'hi van afegir antics caramellaires. L'Esbart Dansaire Santvicentí es va formar el 1948, i des del 1981 balla les caramelles sense faltar a la cita. Una trajectòria ininterrompuda en la qual també participa la Coral infantil Nou Horitzó des del 1974.

Veient l'edat de la majoria dels cantants i balladors, la llarga i rica tradició santvicentina sembla tenir el futur assegurat. Després de 130 anys, la jornada d'ahir al migdia va exhibir el vigor d'una celebració que pren cos per Setmana Santa cada any arreu del país.

En la traca final a la plaça consistorial, els participants van lluir el mocador commemoratiu de l'efemèride. Una rera l'altra, es van succeir les actuacions, iniciant la vetllada el grup de petits de Nou Horitzó amb El gegant del pi. Les dues entitats van intercalar fins a mitja dotzena de peces, culminant el cicle amb el vibrant ball de bastons de Joan del Riu, a càrrec del Cos de Dansa de l'Esbart Dansaire Santvicentí.

Posteriorment, uns i altres van unir esforços i companyonia per interpretar un seguit de balls i cançons que van posar la rúbrica a una edició de les caramelles que a Sant Vicenç es recordarà durant temps. L'empenta dels pioners no ha perdut vigor a la població i la tradició mig profana i mig cristiana de la Pasqua té encara molt camí per recórrer.