La Comissió d'Urbanisme de la Catalunya Central ha aprovat aquest dimarts el projecte d'actuació específica en sòl no urbanitzable i l'autorització de les instal·lacions complementàries per legalitzar l'activitat d'Iberpotash al Cogulló i donar compliment a la sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) del 2016, que obliga a aturar els abocaments i a restaurar la muntanya de residus salins. El text busca reconèixer l'activitat que s'hi duu a terme -d'acord amb els límits que estableix la resolució- i, tot seguit, el consistori haurà de tornar a atorgar-ne la llicència. És el pas previ abans de l'inici de la segona fase que serà la restauració de la muntanya de sal.

El director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, ha explicat que malgrat que l'Ajuntament de Sallent està pendent de la resolució a l'apel·lació que va presentar, s'"ha avançat" per tal de donar compliment a la primera part de la sentència, que obliga a regularitzar l'activitat i a tramitar de nou la llicència de l'any 1978. Per a fer-ho possible, el consistori ha tramitat, a través de la llei d'urbanisme "l'autorització del projecte específic en sòl no urbanitzable pel que fa al dipòsit i a les instal·lacions complementàries", ha aprofundit Serra. El document, ha afegit, persegueix legalitzar l'ús del dipòsit -d'acord amb la limitació, també per sentència, que no pot superar els 538 metres d'alçada- així com les activitats complementàries.

El projecte defineix quines instal·lacions hi ha i quin és el seu ús. En aquest sentit, Serra ha reconegut que hi haurà divergències. Hi ha elements com la cinta transportadora, que no ha patit diferències respecte al document originari i que, per tant, no requeriran d'autorització, però sí els que han patit modificacions o directament no existien "com és el cas del tub de salmorra", ha posat com a exemple. En el marc de la mateixa actuació, la comissió també ha aprovat l'autorització de les instal·lacions complementàries per la gestió del dipòsit salí del Cogulló, que no es poden incloure en el mateix projecte específic en tractar-se de sòl urbà industrial.

Un cop s'enllesteixi el projecte, ha especificat Serra, el consistori haurà d'atorgar a Iberpotash novament la llicència d'activitat.

Segons fase a l'espera

La sentència del TSJC fixava dues fases per estabilitzar i reduir els dipòsits salins. La primera, que finalitzava el juny de l'any passat, preveia l'estabilització del runam sense superar l'alçada màxima. La segona, l'aturada dels abocaments i la restauració de la muntanya, es va fixar per aquest juny de 2018 prorrogable un any mes. En aquest sentit, ha especificat Serra, el projecte aprovat aquest dimarts només respon a la primera part i per a la segona seran necessaris de nous.

El pla director a l'agost

Després que la comissió d'urbanisme de la Catalunya Central aprovés, el mes passat, el Pla Director Urbanístic (PDU) de l'activitat minera del Bages, Serra ha explicat que el document segueix en "en curs" i que tot apunta que el proper juny podria aprovar-se provisionalment. El vistiplau definitiu, si se segueixen les previsions, podria arribar el mes d'agost. Cal recordar que és el consell qui ha de donar llum verda pel que, si encara no hi ha Govern i amb el 155 en vigor, el general d'Ordenació del Territori i Urbanisme ha recordat que la decisió recaurà el ministeri de Foment.

El text, que havia estat aprovat el 2016 i ha estat reformulat aquest 2018 manté la prioritat de la restauració dels runams salins de Cardona, Sallent i de Súria. Així, condiciona l'increment de la producció a l'existència d'aigua suficient per restaurar els dipòsits de la Terrera Vella (Cardona), la Botjosa i el Cogulló (Sallent). A més preveu, entre altres mesures, la construcció de la segona planta de sal 'vacuum' d'Iberpotash al costat de les actuals instal·lacions de Súria.