ICL seguirà abocant al runam del Cogulló (Sallent) més enllà del proper 30 de juny, fent ús així del segon any de pròrroga que li va concedir el jutge fa gairebé deu mesos, sempre que l'empresa complís tots els compromisos que ella mateixa s'havia fixat. Compromisos per demostrar la voluntat d'anar reduint aquestes aportacions i d'avançar cap a un futur aprofitament del que ara és un rebuig. D'aquesta manera, ICL es dóna el marge necessari per completar perforació i posada en marxa de la rampa de Cabanasses (Súria), peça clau de l'anomenat projecte Phoenix, i el que ha de permetre la reorientació de la mineria del Bages.
Segons han explicat fonts d'ICL, no cal una petició formal al jutge per disposar d'aquest segon any de pròrroga, perquè entenen que estava concedit des del moment que va dictar la seva resolució sota la condició de complir els paràmetres establerts. I l'empresa garanteix que aquests compromisos s'han seguit fil per randa, i que estan sent avaluats cada dos mesos per la comissió de seguiment que es va crear amb aquest objectiu, i validats per la Comissió d'Urbanisme de la Catalunya Central. És a aquesta comissió a la que s'ha fet saber que caldrà fer efectiu el segon any de pròrroga -tal com, de fet, ja apuntaven els calendaris des del 30 de juny passat- per poder completar la rampa soterrada de Súria, activar plenament el projecte Phoenix i portar a terme així un tancament progressiu i ordenat de l'activitat minera a Sallent. Per tant, ICL podrà seguir abocant com a màxim fins al 30 de juny del 2019, tot i que això no vol dir que forçosament acabi esgotant el termini.
«Supòsits extraordinaris»
El que va resoldre el 30 de juny del 2017 el jutge de la secció tercera de la sala contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va ser que l'empresa minera podia continuar abocant un any més al Cogulló, període que es podria allargar fins al 30 de juny del 2019 si s'avaluava que les mesures aplicades per l'empresa al llarg d'aquest primer any es complien i donaven els resultats pal·liatius esperats.
L'acte judicial entenia que l'incident d'execució de sentència presentat per l'empresa (per evitar el fatídic termini que s'esgotava ahir per aturar els seus abocaments al Cogulló) tenia «fonament suficient», i situava el raonament jurídic en un context de «circumstàncies extraordinàries i excepcionals». L'escrit del jutge Manuel Táboas s'adreçava a la Comissió d'Urbanisme de la Catalunya Central de la Generalitat i li retreia que no hagués previst ja en el seu moment que poguessin donar-se «supòsits extraordinaris i excepcionals atesa la magnitud del cas» per donar més marge a l'empresa en cas que no s'arribés a temps al 30 de juny amb els deures fets. Això vol dir, amb la rampa de Cabanasses acabada, obra que permetrà, un cop estigui enllestida, fer el trasllat de la producció de Sallent a Súria, i el retard de la qual ha impedit, segons sempre ha al·legat l'empresa, complir el termini acordat de cessar els abocaments el 30 de juny de l'any passat, com estava fixat inicialment.
Va ser en aquestes circumstàncies que el jutge va atorgar una pròrroga fins al 30 de juny del 2018 per continuar els abocaments i deixar oberta la possibilitat d'atorgar una nova pròrroga d'un any més. Aquella resolució judicial també demanava a la Comissió d'Urbanisme que fixés la reducció del límit d'alçada del Cogulló a 515 metres (fins llavors estava fixada en 538), ja que Iberpotash va assegurar que en aquest període extra, en què abocarà 1,6 milions de tones més al runam, l'alçada de la muntanya creixerà poc més d'un metre des dels 513,8 que mesurava en aquell moment El magistrat també va donar el vistiplau a adoptar mesures de control sobre el compliment dels compromisos adquirits per Iberpotash per continuar abocant de manera parcial, com són el trasllat de sal a Súria, l'increment del triatge del residu a l'interior de la mina o l'optimització del col·lector.
