La Diputació de Barcelona garantirà l'accés a la xarxa pública de fibra òptica a 14 municipis de l'Anoia, el Bages, el Berguedà i el Moianès, abans que s'acabi l'any. Ahir es va presentar aquest desplegament als alcaldes afectats del Bages, Berguedà i Moianès.
Aquesta operació forma part d'una primera fase de desplegament de la fibra òptica a tota la demarcació i que, ara per ara, es concentrarà en els municipis on la connexió arribarà a través de la Xarxa Local de Carreteres (les que són titularitat de la Diputació). En el cas de les quatre comarques centrals de la província de Barcelona, l'actuació s'estén a un total de 66,2 quilòmetres, i suposa una inversió global de 5,2 milions d'euros.
El Berguedà és la comarca amb més municipis beneficiats, i amb la inversió més gran (2,2 milions), de manera que al final d'any, la xarxa arribarà a Casserres, l'Espunyola, Puig-reig, Santa Maria de Merlès i Viver i Serrateix. Del Bages se'n beneficiaran els municipis d'Avinyó, el Pont de Vilomara, Fonollosa i Marganell (amb una inversió de poc més de 2 milions d'euros). A l'Anoia, la fibra arribarà a Calaf, Òdena i Cabrera, amb unes obres que costaran 429.000 euros; i al Moianès, tindran un cost de 559.000 euros, i el desplegament arribarà fins a Sant Quirze Safaja i Santa Maria d'Oló.
El projecte ja està adjudicat i les obres començaran entre final d'abril i principi de maig. Consistiran a connectar amb la xarxa troncal on ja hi ha desplegada la fibra, i fer-la arribar fins a aquests municpis a través de vials de la Diputació. «No obrim rases», puntualitzava ahir el diputat d'Infraestructures Viàries i Mobilitat, Jordi Fàbrega, sinó que els tritubs (els 12 tubs per on passaran els cables, la meitat dels quals seran per a l'administració pública) es col·loquen als vorals (encara no asfaltats) de les carreteres de la Diputació, de manera que l'operació també servirà «per posar una vorada de formigó al costat del vial, i així guanyem un metre més d'amplada, que ens genera més seguretat i ens ajudarà en el manteniment».
La Diputació es cuidarà de l'obra civil, i el CTTI (que és l'òrgan de la Generalitat que fa la distribució de la banda ampla), «ja s'ha compromès a fer passar el cablatge per dins d'aquests tritubs mentre nosaltres executem els treballs», assegura Fàbrega. A partir d'aquí, cada ajuntament ja farà el seu propi desplegament per dins el poble.
Hi haurà més fases
Aquesta primera fase afectarà 56 municipis de la demarcació de Barcelona, per un import total de 18,9 milions d'euros, però hi haurà més fases per abastar poblacions que queden fora de la xarxa viària de la Diputació, amb la idea que, «tard o d'hora, la banda ampla arribi a tots els municipis».
De moment, hi ha prevista una segona fase entre els anys 2020 i 2021», que inclourà els municipis d'Argençola, Carme, Jorba, la Llacuna, la Torre de Claramunt, Orpí, Rubió i Sant Pere Sallavinera (a l'Anoia); els de Castellfollit del Boix, Gaià, Mura, Navarcles, Sant Feliu Sasserra i Talamanca (al Bages); Castellcir, Castellterçol i Granera (al Moinaès), i el municipi berguedà de Castellar del Riu. La llista no està tancada.
Fàbrega va explicar que s'aprofitarà aquesta obra per instal·lar sensors a la xarxa per controlar incidències climatològiques o viàries per al reforç de la seguretat. Per la seva banda, el president comarcal del Bages, Agustí Comas, va destacar que «accions com aquesta fan que les comarques siguin més competitives, també a través dels municpis petits».
