Unió de Pagesos ha denunciat que el bisbat de Vic ha immatriculat en el Registre de la Propietat ermites i esglésies que pertanyen a masies i cases pairals del Bages, sense advertir els afectats, inscrivint-les al seu nom. El sindicat té constància, de moment, que la diòcesi s'hauria apropiat tres béns patrimonials: l'ermita de Sant Pere de Vallhonesta i la casa de Cal Campaner (de Sant Vicenç de Castellet) i la capella de Sant Jaume del Clot del Grau (de Castellfollit del Boix). El bisbat de Vic, per contra, defensa que les edificacions religioses són propietat de l'Església i que el procediment per inscriure-les al Registre va ser legal.

Unió de Pagesos fa una crida a tots els propietaris de masies i cases pairals que tinguin aquest tipus d'edificacions en les seves ter-res, així com ajuntaments i altres administracions, per tal que comprovin quina és la titularitat actual a través de la sol·licitud d'una nota informativa al Registre de la Propietat corresponent. Joan Tatjé, membre de l'executiva comarcal d'Unió de Pagesos al Bages, assegurava ahir que es posen al servei dels afectats i volen «donar un toc d'atenció perquè els propietaris vetllin pel seu patrimoni i verifiquin si hi ha hagut canvis» i, d'aquesta manera, «puguin actuar en defensa d'aquest patrimoni si ho creuen oportú».

Per la seva banda, Joan Casajona, membre d'Unió de Pagesos i propietari de la finca on hi ha l'església de Sant Pere de Vallhonesta i la casa de Cal Campaner, denunciava ahir que el bisbat s'ha quedat «d'amagat» les seves propietats i la capella de Sant Jaume del Clot del Grau, la qual cosa considera que «és un espoli d'aquests patrimonis que són béns privats». També va destacar la manca de col·laboració per part de la majoria dels Registres de la Propietat, «que són molt restrictius a l'hora de facilitar informació global sobre les Immatriculacions de l'església, situació que causa indefensió als perjudicats».

El sindicat pretén investigar a partir d'ara què ha passat amb la resta de patrimoni d'aquestes característiques que hi ha a la Catalunya Central, un territori on històricament hi ha nombroses cases pairals i masos amb ermites romàniques, i demanarà als Consells Comarcals «que sol·licitin als registres quantes immatriculacions ha fet el bisbat de Vic en els últims 20 o 25 anys», tenint en compte que «és format per 10 arxiprestats amb municipis a les comarques de l'Anoia, Bages, Berguedà, Moianès, Osona, Ripollès, Segarra, Vallès Occidental i Vallès Oriental».

El bisbat sosté que és el titular

Per la seva banda, el bisbat de Vic defensa que les edificacions esmentades són propietat de l'Església i que el procediment per inscriure-les al Registre de la Propietat va ser «supervisat per experts i amb la documentació pertinent». El bisbat assegura que el que va fer va ser «posar ordre en les seves finques». La diòcesi, però, es mostra oberta al diàleg i diu que si s'acredita amb documents la seva titularitat farem els canvis que facin falta». També assegura que té «documents que acrediten la titularitat del bisbat» i ha remarcat que es tracta de propietats de l'església «de segles».

L'origen és en un reial decret

El canvi de nom a favor de l'Església, segons van apuntar ahir des del sindicat, s'hauria fet abans del 2015, quan es va modificar la Llei del Cadastre Immobiliari que eliminava el privilegi de l'Església Catòlica d'immatricular-se béns. Això venia, segons apunta, d'un reial decret aprovat el febrer del 1946 que li permetia fer-se seus els béns que administrava. En aquest sentit, Casajona va dir que en el cas de l'ermita de Sant Pere de Vallhonesta i l'edificació del costat «es van realitzar només 70 dies abans que entrés en vigor la nova normativa». Abans de portar-lo per la via judicial, el propietari assegura que intentarà solucionar el conflicte a través del diàleg.

D'altra banda, Casajoana també ha fet arribar una instància a l'Ajuntament on reclama al consistori si va rebre la comunicació del Registre de la Propietat sobre la immatriculació del bisbat de Vic de l'ermita i la casa del Cal Campaner. Per la seva part, l'Ajuntament de Sant Vicenç ha assegurat que es tracta d'un tràmit burocràtic i s'ha mostrat disposat a mediar entre les dues parts per aclarir el conflicte que afecta un espai simbòlic del municipi.