La jornada meteorològica d'ahir va ser una metàfora perfecta dels discursos que es van poder escoltar durant la tarda a Sallent en l'acte polític del cap de setmana dedicat a recollir fons per a l'exili d'Anna Gabriel i a denunciar la repressió de l'Estat espanyol: sol, núvols i pluja. Tres condicions que exemplifiquen els diferents estats d'ànim i la realitat que està vivint l'independentisme català, realitats diverses que van manifestar els ponents en un Espai Cultural de La Fàbrica Vella ple a vessar amb més de mig miler de persones. No obstant això, el missatge unitari va incidir en la necessitat de no defallir.
La vetllada prevista inicialment a l'aire lliure es va traslladar a l'interior de Cal Carrera i va viure un parell de moments emotius amb les intervencions de la periodista Txell Bonet, parella de Jordi Cuixart, el president d'Òmnium Cultural empresonat, i la lectura que quatre amigues d'Anna Gabriel van fer d'una carta enviada per la sallentina. La resta de ponències van anar a càrrec dels exdiputats Isabel Vallet i Josep Maria Busqueta -que van incidir que l'autonomisme ja és una via morta i «l'autodeterminació no és negociable», de Xavier Pellicer, d'Alerta Solidària, i d'Ester Baigés, membre de la Xarxa antirepressió de familiars de detingudes.
Esperant una trucada
«Ja sé que mirar el telèfon mòbil quan estàs amb altres persones és de mala educació», va començar dient Bonet. Però cap dels cinc centenars de congregats li ho va retreure: «Cinc tardes a la setmana, espero la trucada del Jordi. Mai saps quan la podrà fer, perquè les rutines no sempre són les mateixes. Per això, si veieu que em vibren els texans, és que em truca».
Bonet va parlar acompanyada de Pep Muñoz, portaveu de Sallent Respon, perquè, va reconèixer, «ara mateix tinc el cor a la boca per si rebo una trucada de Soto del Real». La companya de Cuixart va explicar que havia arribat divendres a les 10 de la nit de la presó madrilenya i que «els danys col·laterals» de tenir algú entre reixes «són l'esgotament físic i mental, el patiment per no quedar-te sense cobertura, els viatges interminables... Són 650 km d'anada i 650 km més de tornada, i ja fa 29 setmanes que ho fem. És una vergonya que atempta contra els drets de les persones i dels infants».
Emocionada i continguda, Bonet va reconèixer que un dels treballs personals que ha hagut de fer des del dia que van empresonar Cuixart va ser «no victimitzar-me perquè, si no, jo seria el meu propi enemic. La repressió busca debilitar-nos, i jo no ho faré».
Amistat i exili
L'altre moment àlgid de la tarda el van protagonitzar les quatre amigues d'Anna Gabriel que van llegir la carta enviada per l'exdiputada, que s'està a l'exili de Ginebra des de mitjan febrer. «Gaudiu de vosaltres, que teniu l'honor de formar part de les persones que no es resignen i que encara tenen esperança», van declamar en veu alta per fer arribar a l'auditori un missatge que concloïa amb la frase «somrieu, que guanyarem».
Entre divendres i dissabte es van muntar a Sallent diversos actes que, sota el títol unitari La Resposta, van ser muntats pel grup de suport Sallent Respon i la campanya Free Anna Gabriel. Abans d'ahir a la nit, segons dades facilitades pels organitzadors, dues mil persones van assistir al concert que van oferir Zoo i Gossos, entre altres formacions. Anit, en tancar edició, encara s'estava celebrant una altra vetllada musical amb grups i artistes com Strombers, Xavi Sarrià, Ebri Knight i Joan Gar-riga en el cartell.
El portaveu, Pep Muñoz, va explicar a Regió7 que «és preciós veure la resposta de la gent, del poble de Sallent i el poble català», i va admetre que «no ens ho esperàvem». Membre dels col·lectius organitzadors de les activitats, va apuntar que «el nucli de suport està en contacte permanent amb l'Anna, i també la visitem, tot i que ella sempre ha estat una persona molt oberta i coneix molta gent que també estan al seu costat».
L'acte es va iniciar i acabar amb música. Primer, a càrrec de Celeste Alías -que duia la seva petita Tina a la motxilla frontal mentre cantava- i el pianista David Sisó. I al final, amb tres dels integrants de Kòdul, el carismàtic grup sallentí que es va retrobar ahir per a l'ocasió. Alías va recordar que s'asseia al costat de Gabriel a l'institut quan feien història de l'art: «Ja es veia que era una noia molt especial i molt valenta».
