El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha desestimat el recurs de cassació que l'empresa ICL va presentar contra una de les sentències de caràcter urbanístic que deixaven en fals el runam del Cogulló. Sobre aquest mateix cas s'havia pronunciat també fa mig any el Tribunal Suprem (hi havia les dues vies obertes en paral.lel) i ho havia fet en el mateix sentit: amb una resolució d'inadmissió del recurs de cassació.
Aquesta desestimació del darrer recurs de l'empresa minera és en relació a un dels processos que en el seu moment (el 2008) va engegar l'Associació de Veïns Sant Antoni del Barri de la Rampinya de Sallent contra el que considerava un ús no regulat del dipòsit de residus. El TSJC ha considerat que el recurs de cassació -presentat contra una sentència del 2016 del mateix tribunal que resolia ja un recurs anterior interposat per la mateixa empresa- no té prou fonament.
Malgrat la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya tanca l'última porta de la via judicial estatal, l'empresa minera valora que la seva afectació és mínima. Considera que el que la sentència orígen va argumentar com a mancances del procediment que van portar a resoldre que el runam estava en fals des del punt de vista urbanístic, ara ja estaria en vies de solució.
L'origen d'aquest procediment que ara ha esgotat tota la via judicial cal situar-lo 10 anys enrere. Es tracta de la petició que l'entitat va fer el 2008 a l'Ajuntament de Sallent demanant que obrís un expedient de protecció en relació amb els abocaments al runam del Cogulló, adduint que no s'ajustaven a la legalitat urbanística.
El consistori, però, va acordar el 18 d'agost d'aquell any desestimar la petició de l'associació i les mesures que els reclamaven que emprenguessin. Va ser contra aquest acord de denegació per part de l'Ajuntament que els representants de la Rampinya van presentar un contenciós administratiu, davant del qual el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els va acabar donant la raó.
El que va resoldre el jutge en la primera sentència d'aquest procediment va ser anul·lar aquella denegació que va fer l'Ajuntament de Sallent, i el va condemnar, segons deia literalment el text de la resolució judicial, «a incoar expedient de protecció de la legalitat urbanística»; a «ordenar la suspensió immediata dels usos consistents en l'abocament i dipòsit de residu salí a la zona del Cogulló» i a requerir a Iberpotash «la legalització d'aquest ús, de manera que s'ajusti a l'àmbit determinat en el planejament urbanístic vigent al municipi».
La sentència encara anava més enllà i exigia al consistori sallentí que ordenés, «en resolució del restabliment de la realitat física alterada, el desmantellament del residu salí acumulat extramurs d'aquell àmbit».
El contenciós de l'Associació de Veïns Sant Antoni del Barri de la Rampinya era contra una decisió empresa per l'Ajuntament de Sallent, però també s'hi van sumar com a codemandades tant l'empresa Iberpotash com la Generalitat.
Urbanisme ja ha avançat
L'empresa, però, es mostra convençuda que les llacunes que ara fa deu anys van motivar l'inici del procés judicial ja s'estan subsanant i, en conseqüència, dóna per fet que s'està donant compliment a la sentència en relació a la qual li han desestimat els recursos presentats. De fet, tot just fa dues setmanes (el 24 d'abril) la Comissió d'Urbanisme de la Catalunya Central donava llum verd a un dels passos clau per situar el runam del Cogulló en la legalitat. El que va aprovar va ser el que s'anomena projecte d'actuació específica en sòl no urbanitzable i l'autorització de les instal·lacions complementàries per legalitzar l'activitat d'Iberpotash al dipòsit.
L'objectiu del text era reconèixer l'activitat que s'hi du a terme, d'acord amb els límits que hi ha fixats per una altra resolució judicial. És el pas previ abans de l'inici de la segona fase, que serà la restauració de la muntanya de sal. En paral.lel, segons van informar ahir fonts d'ICL, des del 20 d'abril està demanada a l'Ajuntament la llicència d'activitat pels abocaments al Cogulló, la qual cosa l'empresa entén que «tanca definitivament aquest tema i resolt el propi acte jurídic perquè el deixa sense efecte», segons les mateixes fonts.
El que ha fet el consistori per donar sortida a la sentència ha estat tramitar, a través de la llei d'urbanisme, l'autorització del projecte específic en sòl no urbanitzable pel que fa al dipòsit i a les instal·lacions complementàries -d'acord amb la seva situació actual i els límits que té establerts, també per sentència, així com les activitats complementàries. El projecte defineix quines instal·lacions hi ha i quin ús tenen.
