Anicet Gresa va viure a Talamanca uns quants mesos mentre va durar l'epidèmia de tifus l'estiu del 1921, «però per la manera com escriu demostra que coneixia perfectament totes les famílies del poble, i això vol dir que també hi feia de metge», encara que fos titular de Navarcles, diu Rotllan. És possible que hi anés sovint amb una Zündapp, la moto amb què es desplaçava per visitar pacients.

De fet, Topografia mèdica de Talamanca no es limita a descriure l'epidèmia de tifus, sinó que va molt més enllà, i explica com era la vida del començament de segle al poble. Entre altres coses, parla de les malalties que afectaven la gent, «i conclou que és un poble especial amb malalties especials», diu Rotllan. Com que l'aire no està contaminat, «hi ha pocs càncers, i tampoc no hi ha malalties respiratòries greus, i en canvi abunden molt les malalties digestives» per l'aigua i la falta d'higiene. A banda d'infeccions, hi havia problemes d'hepatitis, cirrosi, gastritis, colitis..., «en bona part per la manca de salubritat». A banda de l'aigua o l'absència de clavegueram, Gresa parla de la criança d'animals a les cases, d'habitatges mal ventilats, i fins i tot del vi adulterat amb alcohol per contrarestar la mala qualitat del que en general es produïa a la comarca, que encara arrossegava els efectes de la fil·loxera, «i això podia ser una causa més dels problemes de salut de la població», diu Rotllan.

Al seu llibre, Gresa fa esment del cementiri, «molt proper a les cases i amb el terra sense pavimentar», apunta Rotllan, i això feia que l'aigua de la pluja arrossegués «materias orgánicas [...] en una prueba clara de la necesidad de que se clausure y traslade». És el mateix cementiri que hi ha ara, però està pavimentat i aïllat.

Supersticions i creences

Gresa dedica un apartat a les supersticions, «sobretot entre la gent més humil». Per exemple, es creia que «els nascuts a la mitjanit del dia de Nadal tenen el do de curar malalties de la pell, que les nenes nascudes el 13 de gener mai faran casa, o que les nascudes entre el 13 i el 18 del mateix mes [pels barbuts] tindran mucho bello».

«Gresa era molt pulcre, observador, cuidadós i d'un humor molt fi», diu Rotllan. Per exemple, quan descriu el caràcter físic i moral dels talamanquins. Dels homes destaca la poca estatura, i entre les dones «domina el tipo mediano, son algo linfáticas, cloróticas y melancólicas; no abundan las bellezas, si bien son amables y francas, por lo cual resultan simpáticas».