La manresana Maria Glòria Massana, de 88 anys, és actualment la persona de més edat de tot l´estat espanyol amb el pare o la mare vius. En aquest cas, a qui encara conserva és a la seva mare, Maria Obach, que el 15 de març passat va fer 109 anys. La residència Ibada de Castellgalí acull mare i filla des de l´inici del 2015.

El cas de Maria Glòria Massana està confirmat pel Gerontology Research Group (GRG), que recull estadístiques, rànquings i situacions de persones centenàries o supercentenàries (de més de 110 anys) a nivell mundial. Un dels seus corresponsals a l´estat, Emilio Ibáñez, explicava a aquest diari que Massana va esdevenir el desembre passat la filla més longeva de l´estat, amb la mort d´Ana Vela Rubio, que tenia 116 anys i una filla de 90 anys i 4 dies.

Maria Glòria Massana i la seva mare Maria «estan bé», d´ànims i de salut, assegura la directora de la residència Ibada, Alba Viñas, contenta per haver descobert un cas que desconeixien. Aquest diari ja els va dedicar un ampli reportatge el 8 de desembre passat (poc abans que la seva situació es convertís en un rècord), en què recordaven la seva llarga vida a Manresa, on durant anys havien regentat, juntament amb el pare, la pastisseria Massana del carrer d´Àngel Guimerà. Encara són «molt llamineres», amb el dubte de si això pot haver contribuït a la seva longevitat. La qüestió és que han assolit una fita singular: «cada vegada és més freqüent trobar fills de 75 o 80 anys amb progenitors vius, però tant a prop dels 90 encara és raríssim», apunta Ibáñez.

En aquesta progressió hi contribueix l´esperança de vida, que va augmentant fins al punt que «quan Maria Obach va néixer, l´esperança de vida amb prou feines arribava els 50 anys, i ara ella ja en té 109», ressalta Ibáñez. Per altra banda, hi pot jugar en contra el fet que les dones cada vegada triguen més a ser mares, «i anirà costant cada cop més trobar-ne que ho vagin ser amb 20 anys».

Més casos en el futur

De tota manera, la longevitat va a més, i es preveu que casos com el de Maria Glòria Massana i Maria Obach també proliferin i en edats cada cop més avançades. «Tot indica que en un futur aquests casos es donaran sobretot en països com el Japó [actualment ja és una àrea amb una de les taxes més elevades de persones supercentenàries], i també a la Xina o l´Índia, comptant que s´aniran desenvolupant, i guanyaran en qualitat i en esperança de vida», sosté Ibáñez. Diu que fins ara en aquests països encara hi havia comunitats molt rurals on es morien més joves, però van a menys, «i se suposa que els propers supercentenaris sortiran de grans ciutats com Delhi, Pequín, o Xangai...».

Segons els registres del GRG, el rècord del fill o filla amb més longevitat d´Espanya l´ostenta Angelina Pedrosa González. La seva mare Adelaida va morir amb 112 anys i 28 dies quan ella en tenia 91 i 359 dies. Pel que fa al rècord mundial, el té el jamaicà Harland Fairwheather, que va morir amb 97 anys i 4 dies. La seva mare Violet va morir poc després «de tristesa» amb 117 anys i 189 dies.

A mesura que un es va fent gran s´apropa a l´opció de poder assolir un rècord com aquests, però al mateix temps és cada cop més complicat perquè les possibilitats de sobreviure van disminuint. I és que «en aquestes edats tan elevades la taxa de mortalitat està al voltant del 60 o el 70 %», o sigui que, de cada deu persones que tenen una determinada edat, només 3 o 4 arriben a l´aniversari.