«La credibilitat no te la guanyes amb paraules, te la guanyes amb fets, però això necessita temps. I crec que en aquest cas hem anat complint un compromís darrere l'altre. Vam presentar un pla realista i n'estem cobrint les etapes». Són paraules del conseller delegat d'ICL, Carles Aleman, en la inauguració, dijous passat, de la planta de purificació de sal que l'empresa minera ha posat en marxa a Sallent. Fins ara, la peça més visible (tot i que es troba dins el recinte miner) del procés que es va posar en marxa en la cursa contra rellotge que la mineria del Bages va emprendre al principi del 2017 per evitar que hagués d'aturar l'activitat a Sallent (inicialment s'havia de deixar d'abocar al Cogulló el 30 de juny de l'any passat), mentre el final de l'obertura de la nova rampa de Cabanasses encara quedava lluny.

Amb el primer any gairebé complert de la pròrroga concedida pel jutge per continuar utilitzant el dipòsit de Sallent, i a aproximadament un any del tancament de l'explotació minera en aquest municipi, la realitat és que la situació s'ha revertit i que els compromisos adquirits s'estan complint. I l'objectiu que sosté l'empresa és que en uns tres anys i mig els abocaments als runams de la comarca s'hauran acabat. A partir de llavors, però, quedarà la feina ingent de restaurar-los.

Quina és la situació a dia d'avui? Exposem el panorama actual prenent com a base els compromisos que va adquirir ICL perquè li fos concedida la pròrroga per als abocaments al Cogulló, i a partir de les dades que hi fan referència, facilitades per la mateixa empresa i que fins ara han estat validades per la comissió de seguiment que es va crear i que passen també per l'anàlisi de la Comissió d'Urbanisme de la Catalunya Central.

La nova planta ja resta

Com dèiem, la realitat més plausible és la posada en marxa de la planta de purificació de sal de Sallent, inaugurada fa una setmana i que en aquests moments funciona al 50% de la capacitat de producció que arribarà a tenir quan estigui a ple rendiment. Aquesta instal·lació ja està fent que pugi menys residu al Cogulló, ja que tracta sal bruta que surt directament de l'explotació i que fins ara anava a parar al dipòsit. Aproximadament el 30% del que actualment s'extreu de Sallent i surt a l'exterior és processat en aquesta planta, que s'ha posat en funcionament amb una capacitat productiva d'unes 450.000 tones anuals.

Entre el 2021 i el 2022, quan ja treballarà a partir del mineral acumulat als dipòsits, aquesta producció es duplicarà fins a arribar a un milió de tones anuals. El producte final és una sal amb una puresa del 96% que es destinarà essencialment a desgel de carreteres al mercat americà.

Aquesta nova planta el que fa és rebre sal bruta (barrejada amb fangs i altres materials) provinent de l'activitat d'extracció de la potassa i és purificada mitjançant un doble procés de rentat (amb salmorra) i centrifugat, i el pas per un assecador.

El 30% ja es queda a la mina

L'altra realitat plausible (tot i que no directament visible) és l'estat avançat de l'obertura de la rampa subterrània de Cabanasses, a Súria. El túnel, que tindrà una longitud de prop de 5 quilòmetres, està excavat al voltant del 90%. La perforació es fa mitjançant el treball de dos minadors de rampa (els que han avançat des de l'exterior cap a dins), que es troba aproximadament al punt quilomètric 4.250, i un de mina, que ha avançat en sentit ascendent des d'una de les galeries. Aquest ja es troba al seu punt de destí, que és el quilòmetre 4.816, on és previst que s'acabin trobant els dos fronts. Per tant, queda penden una mica més de mig quilòmetre de perforació.

Una altra pota dels compromisos adquirits per l'empresa minera (les anomenades mesures transitòries) per a la reducció de l'aportació de material al Cogulló mentre disposés del temps de pròrroga era l'increment del triatge del residu a l'interior de la mina. En aquest cas, segons les dades aportades per ICL, s'ha aconseguit augmentar el percentatge de triatge mitjà de mineral fins al 30%. Segons han explicat fonts de la companyia, «el que es fa és reduir la generació de sal en el mateix procés productiu, afinant al màxim l'extracció, de manera que ja no surti a la superfície la part del mineral menys rica en potassa, mitjançant aquest triatge». Aquest material, que abans també acabava anant al runam, ara es diposita en galeries ja inactives.

I pel que fa al transport a Súria (una altra de les mesures transitòries), actualment s'està traslladant amb camions 1.000 tones diàries de sal i 1.500 de mineral. Així, s'aprofita la major capacitat de tractament de la planta surienca i -no menys important- s'aconsegueix que el rebuig resultant al final d'aquest procés de tractament vagi a parar al runam del Fusteret i no al del Cogulló.