En paral·lel a tota l'operativitat d'ICL i la instauració de les mesures transitòries, en els darrers mesos també hi ha hagut un intens moviment de la direcció general d'Urbanisme a l'entorn dels plans i les sentències referents a la mineria. A final de març la comissió d'Urbanisme de la Catalunya Central va donar llum verd a la segona aprovació inicial del Pla Director Urbanístic (PDU) de la Mineria del Bages, que a partir d'aquell moment va ser sotmès a un nou període de 45 dies d'exposició pública, i del qual ara s'han de resoldre les al·legacions. Fonts del departament de Territori han explicat que el propòsit que s'ha fixat és que el pla rebi l'aprovació provisional aquest estiu, molt probablement en la comissió prevista per al 19 de juliol.

A partir d'aquí s'elevaria l'informe corresponent que passaria per la Comissió d'Urbanisme de Catalunya -acostuma a ser un tràmit-, pas previ a l'aprovació definitiva amb la singnatura del nou conseller (molt probablement, després de l'estiu).

Tal com ja va explicar aquest diari després de la segona aprovació inicial, els canvis més rellevants que es van introduir al PDU en relació amb el primer document (aprovat l'octubre del 2016) són que la producció de sal vacuum es concentrarà en la seva totalitat dins de les instal·lacions d'Iberpotash a Súria, on ja s'ha construït i hi ha en funcionament la primera de les plantes de fabricació. En la primera de les aprovacions se situava una segona planta al Polígon de la Pobla Sud, però en la de fa dos mesos i mig aquesta projecció es va rectificar i s'ha previst dins de l'actual recinte miner, després de determinar que disposa d'espai suficient.

L'altra novetat entre una aprovació i l'altra ha estat la incorporació de l'àmbit miner de Cardona, que en la primera no es recollia. A més, la mateixa Comissió d'Urbanisme de la Catalunya Central va aprovar un mes després el que tècnicament s'anomena projecte d'actuació específica en sòl no urbanitzable i l'autorització de les instal·lacions complementàries per legalitzar l'activitat d'Iberpotash al dipòsit del Cogulló, i donar compliment així a la sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) del 2016, que demanava aturar els abocaments i restaurar la muntanya de residus salins.

El text busca reconèixer l'activitat que s'hi du a terme -d'acord amb els límits que estableix la resolució-, i basant-se en aquest document el consistori ha de tornar a atorgar-ne la corresponent llicència d'activitat.