El falcó pelegrí és una de les aus rapinyaires que donen una millor referència de l'impacte positiu que ha tingut la regulació de l'escalada a Montserrat. Gabriel Lampreave, agent rural que ha fet un seguiment més gran de l'evolució de les aus rupícoles del massís en els darrers anys, detallava ahir que 25 anys enrere, quan se'n va fer el primer seguiment, el falcó ocupava quatre territoris de Montserrat. «Ara tenim vuit territoris ocupats per aquestes aus i podríem dir que estem en una fase de saturació, perquè no hi ha pràcticament més territori al massís per a la convivència del falcó pelegrí». Els darrers anys, la mitjana ha estat de quatre parelles que han criat, i enguany s'han comptabilitzat fins a un total de deu polls. Lampreave destacava que el falcó pelegrí és una au que no construeix niu, sinó que aprofita cavitats naturals, i que d'una de les parelles se n'han detectat en aquests deu anys fins a tretze nius diferents, amb la dificultat que això suposa per anar establint les zones de regulació temporal de l'escalada.

D'altra banda, l'aufrany era una espècie absent abans de la regulació, i que ha arribat al massís durant aquest període. En concret, el 2012 va ser el primer any en què es va constatar una parella que havia tingut cria. Des de llavors, segons va explicar Lampreave, ha criat cada any i se n'han localitzat fins a quatre nius diferents.

L'àliga cuabarrada hi va reaparèixer el 1998 amb una parella que ha criat cada any però que està tenint una tendència a la baixa. Enguany és el primer que no ha tingut cria.