ICL considera que el programa que va presentar ara fa més d'un any per resoldre les salinitzacions i complir així amb una sentència judicial del 2016 per contaminacions és una bona proposta, «elaborada amb un equip d'experts independents». Però sobretot defensa que qui ha de dir si les mesures proposades són correctes i suficients és el jutge, a través de la validació per part d'un pèrit judicial. És precisament aquesta figura la que l'empresa espera que sigui nomenada pel magistrat per poder analitzar el pla proposat, «respondre-li les preguntes que consideri necessàries i, si determina que és vàlid, poder engegar tot el procés per executar-lo», tenint en compte que «més de la meitat de les actuacions, les que es podien fer dins de l'àmbit propietat de l'empresa, ja s'han materialitzat. On no podem actuar mentre no ens diguin si les actuacions són correctes és als llocs que queden fora de la titularitat d'ICL».
D'aquesta manera, fonts de l'empresa han donat resposta a l'exigència del fiscal de Medi Ambient Antoni Pelegrín, que rebutja el pla i ha instat l'empresa a presentar un altre projecte, d'aplicació immediata. La petició l'ha feta al jutjat penal número 1 de Manresa, que és el que a final del 2014 va condemnar subsidiàriament Iberpotash a resoldre les filtracions contaminants derivades dels runams salins i a restaurar punts salinitzats (pous i fonts) de Súria, Callús, Santpedor i Sallent. Sentència que resolia una denúncia de final de la dècada dels 90. Aquest mateix jutjat és el que ha de validar si el pla ja presentat per ICL és correcte i suficient o no.
Tal com ja va informar Regió7, ICL té presentat davant el Jutjat Penal de Manresa des de mitjan l'any passat un pla d'actuació amb un pressupost estimat d'uns 10 milions d'euros i un termini d'execució de tres anys i mig per garantir la captació de tots els lixiviats a l'entorn dels runams salins i la interceptació de les surgències (afloraments d'aigües) salinitzades, sigui quin sigui el seu origen o causa.
Aquesta proposta d'intervenció és el que l'empresa explotadora de les mines de potassa del Bages ha concretat per donar compliment a la sentència que el desembre del 2014 va condemnar tres del seus exdirectius per un delicte ambiental, però que alhora feia Iberpotash responsable civil subsidiària de la reparació dels danys causats en fonts, pous i aqüífers.
El que es planteja, segons l'empresa, és anar més enllà del compliment de la sentència, «anticipar-se i que sigui un treball de màxim abast».
Pous i rases ja executades
El que es va presentar és un projecte de restitució a partir del treball d'una comissió amb una vintena d'experts -«la meitat d'interns, la meitat d'externs a l'empresa»- que va identificar totes les surgències conegudes i les que no ho eren tant, estudiar-les i determinar què es podia fer per resoldre-les. D'aquí en va derivar el pla de restitució que es va presentar al magistrat. En paral·lel, una segona comissió va redactar un estudi de l'àrea situada entre la vall del Llobregat i la del Cardener per analitzar les surgències que es coneixien i detectar-ne d'altres, i actuar en conseqüència.
Segons ICL, en espera dels resultats d'aquest segon estudi i de la validació per part del jutge, ja es van executar tot un seguit de mesures dins de l'àmbit propietat de l'empresa. Essencialment, va constar de la construcció de pous o rases (segons la profunditat del flux d'aigua, inferior o superior a 10 metres). En concret, a l'entorn del Cogulló es van construir sis nous pous de captació i una rasa de 750 metres, al sector nord-oest del runam.
El que fan aquests pous i rases és captar les surgències d'aigua salada detectades i conduir-les amb un sistema de canalitzacions -o amb camions cisterna si són més allunyades- fins a les instal·lacions de l'empresa, des d'on s'evacuen pel col·lector. Segons l'empresa, a aquestes captacions s'hi va afegir la col·locació de 20 nous piezòmetres per tenir el sector el màxim de delimitat i controlat.
Al runam del Fusteret, a Súria, també es van projectar sis nous pous, i al de la Botjosa de Sallent, una rasa de mil metres. L'empresa ja assegurava quan va presentar el pla que aquests estudis i actuacions incloïen tots els punts (fonts, pous, aqüífers) que apareixien en la interlocutòria del jutge del penal que fixava que s'havien de restituir (resoldre'n la contaminació salina), i que en alguns casos fins i tot ja s'havia actuat. Esmenta com a exemples, que la font de la Serra, a Súria, «ja està captada i l'aigua salada s'envia a les instal·lacions d'ICL»; o que a la caseta del Llussà, a Santpedor, «s'està redactant el projecte de captació.
