Una vintena llarga de veïns de Cardona es van aplegar dissabte a la colònia Arquers per plantejar propostes sobre el seu futur. Millorar les condicions actuals de l'espai públic, dels accessos i dels habitatges degradats van ser les principals aportacions dels participants. La majoria d'ells resideixen a la colònia o bé ho havien fet durant la seva infantesa i ajudaven a recordar l'atmosfera vital que havia tingut l'espai. Apuntaven que els agradaria que la colònia estigués integrada al poble com ho estava abans.

Al llarg del matí, alguns participants es van sorprendre de la deixadesa i la buidor d'alguns racons on ells havien jugat. Però també s'alegraven de retrobar persones que encara continuen vivint a la colònia. La visita de dissabte s'inscriu dins d'un procés participatiu impulsat per l'Ajuntament per decidir el futur de l'antiga colònia minera. L'objectiu de la cita era compartir els records de la gent que havia viscut a la colònia i la situació dels veïns que hi viuen actualment per saber en quina direcció cal avançar.

Els participants van afirmar que per millorar la imatge de la colònia s'haurien de rehabilitar els habitatges. Actualment, hi ha 61 cases dretes, de les quals n'hi ha una vintena d'ocupades i una altra vintena que es podrien rehabilitar. Una de les veïnes que hi va viure, Manuela Graciano, va explicar que la major part dels pisos buits estan destrossats, «durant els últims anys s'hi han fet actes vandàlics i hi han entrat a robar». L'alcalde, Ferran Estruch, va apuntar que una de les propostes és implantar un projecte de masoveria urbana (cessió de l'habitatge a canvi que l'inquilí en faci la rehabilitació).

Segons els veïns residents, una de les accions que s'ha de plantejar a curt termini és millorar les condicions de l'espai públic de la colònia. «Quan comença una tempesta l'enllumenat de la colònia s'apaga sempre i l'ambient és tenebrós», va sostenir una de les residents actuals, Juani Godino. A més, alguns veïns van afegir que el wifi no sempre funciona. Una altra de les propostes va ser fer arribar una línia de bus a la colònia, ja que alguns veïns no disposen de cotxe i el nucli urbà queda lluny. Els residents actuals consideren que, abans de construir equipaments i rehabilitar els habitatges buits, s'han de millorar aquestes condicions bàsiques.

Una altra de les propostes va ser construir equipaments o potenciar les zones verdes de la colònia per atraure els habitants de Cardona. La idea d'emplaçar una residència a la colònia va triomfar entre els participants. Assenyalaven que els cardonins vindrien a visitar els seus familiars i la colònia tindria més ambient. També van sorgir altres propostes per potenciar la zona verda d'Arquers, com ara habilitar un espai esportiu, reconstruir la piscina que hi havia o bé apostar per fer-hi un càmping. No obstant això, els veïns són conscients que donar més vida a la colònia no serà fàcil i hauran d'esperar anys.

La majoria de residents actuals són familiars de les persones que van treballar a les mines de potassa de Cardona. Va ser la immigració, procedent del sud d'Espanya, la que va omplir les colònies, entre els anys quaranta i seixanta, per treballar a les mines. Miquel Ayala va viure la seva infància a la colònia Arquers, durant el seu punt d'esplendor, i recorda el seu «ambient de poble». «A cada casa hi vivien unes vuit o nou persones i hi havia uns 137 habitatges plens», recorda. Explica que la colònia disposava d'una biblioteca, una escola, una piscina i comerços petits. Però tot això va anar desapareixent amb el temps.

Els veïns tenen l'esperança de recuperar l'ambient que hi havia a la colònia, però saben que el procés serà llarg. L'alcalde sosté que les propostes de futur s'executaran en un termini de vuit anys. El dia 11 d'aquest mes es farà una altra activitat participativa.