07 de juliol de 2018
07.07.2018

El nou model de tarifa plana traspassaria uns 15.000 vehicles de la C-55 a la C-16

Estimacions que el Govern té sobre la taula apunten que a la carretera de Terrassa (C-58) el trànsit es reduiria d'uns 9.000 vehicles diaris

06.07.2018 | 23:34
Tram sud de la C-55.

L'aplicació de la tarifa plana o vinyeta s'estima que es traduiria al tram Sant Vicenç-Castellgalí en un traspàs de més de 16.000 vehicles cap a l'autopista, de manera que aquesta via ràpida, ara de pagament, passaria dels 16.542 vehicles de mitjana diària (IMD) actual a més de 30.000. Per contra, la col·lapsada C-55 es preveu que en aquest tram passaria dels més de 30.000 vehicles diaris actuals a situar-se just per sobre dels 15.000.

Són dades de càlculs i projeccions que el Govern de la Generalitat té sobre la taula, lligades al projecte d'aplicació de la tarifa plana que l'executiu català està treballant ja des de la legislatura passada per als usuaris habituals de la xarxa de carreteres catalanes. Es tracta d'estudis que analitzen quina incidència podria tenir en els fluxos de trànsit l'aplicació d'aquest sistema de pagament estandarditzat, tenint en compte que comportaria un alliberament dels peatges, per a diferents punts calents on ara conviuen autopista i carretera general. I entre aquests, el del sud del Bages.

En aquesta línia, el departament també disposa d'estimacions del sector entre Monistrol i Castellbell. Aquí, es calcula que el nou model faria que els prop de 15.000 vehicles que ara circulen de mitjana diària per la C-55 es rebaixarien a poc més de 9.000; mentre que en el cas de la C-58 (carretera de Terrassa) es passaria dels més de 18.000 actuals a uns 9.600. Per contra, l'alliberament de l'autopista es calcula que comportaria passar d'un trànsit que ara és de 15.242 vehicles de mitjana diària a 31.108. En el conjunt de la xarxa viària catalana, el departament de Territori ha quantificat l'estalvi socioeconòmic que suposaria aquest model de 162,7 milions d'euros a l'any, xifra que surt de sumar els costos de les hores perdudes en col·lapses circulatoris, sinistralitat, costos operatius i mediambientals.

Els peatges invisibles


La futura tarifa plana de les carreteres ha de tenir com a efecte pràctic més visible la supressió de barreres de peatges, però a través de la futura recaptació s'hauran de satisfer els costos de les concessions. Un fons que també haurà de servir per cobrir el cost d'un altre peatge més invisible, però que va proliferar durant la primera dècada d'aquest segle i que es tradueix en alts costos per a la Generalitat: els peatges a l'ombra.

Un total de 115,05 milions d'euros és l'import que va pagar el Govern català el 2016 per aquest concepte per les tres carreteres situades (o com a mínim una part important del seu traçat) a les nostres comarques i que es van construir amb aquest model de finançament. Es tracta de tres eixos que es connecten entre ells al Bages: el Transversal (C-25), el del Llobregat (C-16) i el Diagonal (C-37 i C-15).

Els peatges a l'ombra van ser una fórmula especialment utilitzada pel govern tripartit de la Generalitat (2003-2010) per poder materialitzar aquestes infraestructures en un moment en què no disposava prou recursos. A la pràctica, es tradueix que el Govern va adjudicar en el seu moment aquests projectes a unes constructores que van assumir el cost de l'obra, però que a canvi es van convertir en concessionàries (també són responsables del seu manteniment) i que sobre la base d'aquest acord cada any perceben un pagament de la Generalitat segons el flux de trànsit que hi circula i sobre la base d'uns preus per vehicle estipulats en el contracte d'adjudicació. És, per tant, un pagament anual que varia en funció del trànsit registrat i que el Govern haurà de fer efectiu mentre durin els períodes de concessió, la majoria situats per damunt de les tres dècades. Atès que els darrers dos anys, per una certa recuperació econòmica, també hi ha hagut un repunt general del trànsit, l'import d'aquest peatge a l'ombra també ha anat augmentant progressivament, tant en conjunt com per cadascuna de les carreteres afectades.

A tot Catalunya hi ha tres vies més de peatge a l'ombra –la C-17, de Vic a Ripoll; la C-35, de Maçanet a Platja d'Aro, i la C-14, entre Reus a Alcover, i les sis en conjunt van sumar l'any passat un import de 150 milions d'euros que el Govern català va haver de pagar a les respectives concessionàries. Per tant, els tres eixos que s'entrecreuen al Bages i que també donen servei directament al Berguedà, l'Anoia i la Cerdanya equivalen al 76,5% d'aquests imports.

De les carreteres finançades a partir d'aquest sistema, l'eix Transversal, una bona part del qual passa pel Bages i l'Anoia, és la que més import s'endú, 51 milions d'euros, segons les dades facilitades pel departament de Territori. En aquest cas es tracta de l'acord de concessió per les obres de desdoblament d'aquesta via, que s'havia inaugurat ara fa vint anys amb un sol carril en cada sentit. Per aquest eix hi passen diàriament una mitjana d'uns 12.000 vehicles, dels quals una quarta part són pesants. També és la via de més longitud.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2018 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18