L'Auditori de l'Espai Ateneu de Sant Vicenç de Castellet va acollir, ahir, per tercer any consecutiu, per l'entrega de la Medalla en l'edició del 2018, un títol honorífic en reconeixement de la col·laboració desinteressada pel municipi i la seva projecció.

En una sala plena de gom a gom la regidora Esther Sánchez va presentar els cinc santvicentins que aspiraven a la Medalla. Es tractava d'Amaia Valentín, Clemente Cañadas, David Martínez, Ricard Gomis i Sergi López, tots vinculats d'una manera o una altra al teixit associatiu del poble.

Un cop fetes les presentacions, l'alcalde del municipi, Joan Torres, va llegir el dictamen resultant del ple extraordinari que el consistori va fer per formalitzar l'entrega de la Medalla 2018. Durant la seva intervenció, l'alcalde Tor-res va destacar que el dictamen havia estat aprovat per unanimitat i va anunciar el nom de la guanyadora de la votació, tot reconeixent la seva aportació al municipi.

La guanyadora, Amaia Valentín i Solvas, és una esportista santvicentina nascuda l'any 1989. Amb síndrome de Down, Valentín es troba molt integrada al poble i treballa cada dia per superar els obstacles. Vinculada des de fa anys a la pràctica esportiva, ha obtingut resultats destacats als Special Olympics i en competicions de caràcter internacional en les disciplines de judo i també de gimnàstica rítmica.

Els quatre candidats que no van ser premiats amb la Medalla van rebre igualment un premi per part de l'Ajuntament, consistent en un reconeixement emmarcat i un pin de plata amb l'escut de Sant Vicenç.

En aquest sentit, la regidora Esther Sánchez va destacar que «el fet que molts ciutadans hagin votat per aquests candidats, tot i no haver arribat al nombre de vots de l'Amaia, fa que també siguin guanyadors».

Un cop feta l'entrega del guardó, que per primer cop guanyava una dona, Valentín va dedicar unes paraules d'agraïment a la seva família, als presents a l'acte i a l'Ajuntament, i posteriorment l'alcalde va fer esment al fet que a l'acte també hi havia assistit la mare de l'Amaia, ja que «l'entorn familiar d'una persona com ella és molt important, de manera que ells també són mereixedors del reconeixement».

Després del premi a l'esportista, es va fer lliurament de la Medalla extraordinària a l'investigador Ramón López de Mántaras, que va voler agrair, visiblement emocionat, el suport dels seus pares i la seva dona al llarg de tota la seva vida. De Mántaras es va adreçar al públic en un parlament en què va repassar la seva trajectòria i un viatge iniciat fa cinquanta anys, quan, amb l'arribada de l'home a la Lluna, va descobrir que aquella fita havia estat possible gràcies a l'electrònica. Segons De Mántaras, aquest fet va ser el detonant per aconseguir que es dediqués durant tota la seva vida a estudiar i investigar en el camp de l'electrònica. Finalment, va dir que rebia el premi en nom de l'educació que havia tingut i va mostrar la seva satisfacció perquè li hagués estat atorgat el guardó.

L'acte va finalitzar amb la petició de l'alcalde de continuar fent aquest reconeixement emotiu i honorífic en el futur, independentment de qui governi, i amb el cant de l'himne de Sant Vicenç.