La Generalitat de Catalunya ha concedit en els últims 17 anys 22.449 indemnitzacions a persones que van ser empresonades per actes considerats d'intencionalitat política i defensa de les llibertats durant la guerra civil i els anys del franquisme i als seus familiars directes. D'aquests, 1.824 sol·licitants a qui s'ha reconegut i donat aquesta indemnització són de les comarques de l'àrea de Regió7.
La mitjana de l'import per indemnització concendida arreu de Catalunya és d'uns 2.300 euros i en total se n'han repartit més de 52 milions a tot el país. Fent una extrapolació d'aquesta xifra mitjana, a les comarques de casa nostra s'haurien atorgat per aquest concepte uns 4,2 milions d'euros.
En conjunt, la Generalitat ha tramitat en aquest tems 39.488 expedients, encara que no tots s'han concedit (se n'ha desestimat el 43%). En el conjunt de comarques de casa nostra (vegeu graella) el conjunt de peticions suma un total de 3.610, i se n'han desestimat pràcticament la meitat (1.786).
Els ajuts es van posar en marxa l'any 2000, moment en què va rebre la majoria de peticions (33.853) i en va concedir 19.551. La incidència de la implantació d'aquestes indemnitzacions, ara fa 17 anys, es posa de manifest amb una dada prou eloqüent: aquell primer any, al conjunt de les comarques de l'àrea de Regió7 es van presentar més del 90% (3.475) de les sol·licituds que s'han fet fins ara. I se'n van concedir el 92% (1.683) de les que s'han acabat atorgant globalment en tot aquest temps de vigència.
L'Estat espanyol ja indemnitzava els expresos polítics del franquisme en els supòsits previstos a la Llei 46/1977, només a partir dels 60 anys i si n'havien complert 3 a la presó.
Més del 50% al Bages
Des del 2000, la Generalitat concedeix els ajuts i va eliminar els requisits d'edat, temps de condemna (només cal acreditar un dia de llibertat privada per a acollir-se a la indemnització), i va ampliar els llocs on es va produir la privació de llibertat (camps de concentració i batallons disciplinaris) i també compensa familiars directes. El 2005, la Generalitat va ampliar les indemnitzacions també al període de la guerra vivil. Fins ara només es preveien les persones empresonades a partir de l'1 d'abril del 1939.
La Generalitat també va revisar les sol·licituds que es van presentar i que van ser desestimades per referir-se a empresonaments anteriors a la data.Cada indemnització es calcula segons el temps acreditat de privació de llibertat. Fins al sisè mes són 901,52 euros i a partir del setè és de 168,28 per mes, fins a un màxim de 6.010,12, que corresponen a 3 anys.
Les peticions d'indemnització van anar caient fins a l'any 2010. Des de llavors, la majoria són familiars els que acrediten la privació de llibertat dels ascendents.
Per comarques, al Bages s'han tramitat més del 50% de les peticions fetes des de les comarques de casa nostra (1.684) i s'han rebut 844 indemnitzacions. La segona en volum de peticions i indemnitzacions és l'Anoia (618 i 333).
Al Berguedà s'han fet en tots aquests anys 474 peticions i se n'han indemnitzat poc menys de la meitat (221); al Solsonès se n'han concedit 67, al Moianès 50, a la Cerdanya 41 i a l'Alt Urgell un total de 75.
Al conjunt de Catalunya, el 54% de sol·lcitants de les indemnitzacions han estat homes, i el 46% dones. La meitat dels represaliats que han fet la petició tenen entre 75 i 84 anys d'edat.
